Afinals del mes de novembre, quan faltaven poques setmanes perquè el tren d'alta velocitat arribés a Girona, deixant el centre de la ciutat a quatre hores exactes del de Madrid, s'anunciava novament l'interès d'una companyia aèria per unir els aeroports de Vilobí i Barajas.

Blue Jet (reactor blau) és el nom d'aquesta nova companyia, que segons el registre mercantil és una Societat Limitada amb un administrador únic que té la seu a Terrassa, Barcelona. Pel que fa al sector concret, fent una ullada al llistat de companyies de la Agencia Estatal de Seguretat Aèria, actualitzat el 4 d'abril, no hi ha rastre d'aquesta empresa, al menys com a aerolínia amb tots els permisos. Això, però, no vol dir que no pugui operar, però sí que de fer-ho, no serà directament sinó que haurà de dependre d'un altre operador que sí tingui tots els permisos, ja sigui estatal o de qualsevol altre país europeu.

Bé, pel que s'ha dit fins ara, Blue Jet operará amb avions de 72 seients, i al mercat d'aparells amb aquesta capacitat, només hi ha un model: anomenat ATR-72, producte franco-italià que és ensamblat a l'aeroport de Tolosa. Aquest aparell no és un habitual de l'aeroport de Girona, però sí ho va ser el seu germá petit l'ATR-42, que va operar una vella coneguda d'aquestes terres: Intermed o "Intermediación Aérea", que com recordarán, ara fa 11 anys va probar sort a la línea Girona-Madrid-Girona, en competencia directa amb "Air Catalunya", una companyia que curiosament tenia també la seva seu social a Terrassa.

No coincideixen només les circumnstancies geogràfiques en aquesta història, sinó que també el suposat model que farà servir Blue Jet i que provà Air Catalunya: el wet lease, un concepte anglés que significa que una societat lloga a una altra el seu avió, incloent-hi tripulació, asegurances i manteniment, pagant un preu per aquests serveis, mentre que la companyia comercialitzadora es limita a posar el nom i vendre bitllets.

El negoci de l'aviació no és precissament econòmic i els marges de benefici són ben petits respecte a la facturació. A més, són molts els factors externs que fan que els costos es disparin: preu del combustible, taxes, imprevistos com ara avaries o meteorologia adversa, que poden fer que un vol aparentment rendible amb una bona ocupació passi a ser deficitari. Així, una companyia aèria, amb avions propis, tripulacions en nòmina i costos ajustats, pot treure el cap en aquest sector tan i tan competitiu: pot ser flexible en costos, modificar preus i jugar-hi en funció de l'oferta i la demanda, però quan el gruix de la seva operació depèn d'un tercer, això no es tan fàcil: els costos són els que són i s'ha de pagar inexcusablement mes rere mes, fent encara més petit el marge de benefici de la companyia, és a dir el de Blue Jet.

El wet lease és, doncs, una bona fórmula per una companyia que té una punta de demanda especial, i pot afegir per un període determinat de temps un, dos, tres avions a la seva flota en propietat, car li pot sortir a compte per l'increment de passatge; el que no és rendible és pensar que amb un avió de lloguer, unes tripulacions alienes a la teva societat i una sèrie de pagaments fixos que deixen un estret marge de maniobra a la teva societat, puguis fer negoci i tenir continuïtat en el temps.

No estic maleint l'empresa abans que comenci (que per cert, no seria "Jet" sino hèlix, perque els ATR no son reactors) sinó que senzillament faig una observació quasi lògica en un sector on pràcticament tot esta ja inventat, on sense un important "múscul financer" no vas enlloc i on amb bones intencions només arribes a operar unes quantes setmanes fins que exhaureixes a una velocitat de vertigen tot el teu capital i el que hagis pogut ingressar venent tiquets.

Tot això en un context com l'actual, on s'han reduït les despeses per viatge, on la demanda general ha caigut i a sobre ja existeix un mitjà de transport molt competitiu com l'AVE, fa pensar que una companyia que operaria amb un turbohèlix que vola a 450 quilòmetres per hora (els reactors ho fan pràcticament al doble de velocitat) llogats a una tercera empresa, sigui una operació potser ben intencionada pero força qüestionable.