Les administracions públiques han reduït prop d'un 20% les seves aportacions a Càritas Diocesana de Girona l'últim any, tot i que la pobresa s'ha intensificat, estès i cronificat. La duresa d'aquesta realitat queda clara en el balanç de l'entitat el 2012, quan -i en contrastat amb el retrocés governamental- va augmentar els seus recursos propis en un 10%: provinents fonamentalment de socis i donacions, de contribucions en espècies, d'entitats privades i d'empreses.
De les 36.600 persones que Càritas va atendre l'any passat a les comarques de Girona (un 11,5% més que el 2011), més de la meitat (58%) no tenia cap tipus d'ingrés econòmic, eren famílies (55%), no disposaven d'un habitatge digne i eren aturats en edat laboral (54% en ambdós casos). Una altra dada significativa és que Càritas ha quadruplicat la part del seu pressupost destinat a ajudes assistencials, passant d'un 10 o un 15% a un 40 o 45%. El director de l'entitat a Girona, Ramon Barnera, va explicar que procuren evitar que això condicioni la resta dels seus programes, intensificant el suport global a les persones.
Aquesta és la línia que marca el seu plantejament per al 2013, any en curs del qual Càritas encara no té dades fidedignes, tot i que el seu secretari general a Girona, Martí Batllori, va confirmar que "l'augment de la pressió als serveis d'acollida i d'aliments és clar". Respecte a la revisió del pla de treball previst, Barnera va avançar que es posarà en marxa un nou programa per a la recuperació de l'autoestima "perquè hem vist que és una de les mancances bàsiques".
Incompliments i retallades
La realitat ha empès Càritas de Girona a buscar nous recursos per tal de poder cobrir necessitats immediates com són la compra d'aliments i el pagament de lloguers o de rebuts de llum i aigua. Ramon Barnera va deixar clar que aquests recursos els han obtingut, sobretot, "de la societat civil perquè les administracions només hi participen si són despeses compartides".
La reculada de les subvencions públiques a entitats socials com Càritas és notable i afecta la seva capacitat. Perquè, tal com van explicar els seus responsables a Girona, no tan sols ha rebut un 20% menys de diners sinó que encara li deuen uns 300.000 euros corresponents al "pagament de compromisos acordats" i no s'han obert noves convocatòries -va explicar Martí Batllori-. Per aquest motiu, Càritas Diocesana de Girona va exigir ahir a l'administració que augmenti els ajuts socials o que, almenys, congeli les retallades.
Usuaris de 25 a 45 anys
El gruix de gironins que han acudit a Càritas al llarg de l'últim any, el 67%, tenen entre 25 i 45 anys. Segons Batllori, això significa que "la gent gran està suportant millor la crisi i està ajudant els més joves".
El perfil d'usuaris decanta la balança cap als homes, que representen un 53% enfront d'un 47% de dones. Però allà on l'entitat va posar l'accent és en l'"impacte brutal" de la crisi en les famílies, i alerta dels seus efectes col·laterals perquè les col·loca, a elles i especialment als infants, en situació de risc d'exclusió social. Els nuclis familiars també són els més nombrosos entre els usuaris sense cap ingrés, amb 950 que no disposen "d'ingressos mínims per fer front a les despeses bàsiques que pot tenir tota llar".
L'habitatge és, precisament, un altre dels problemes més greus per als gironins que s'adrecen a Càritas, ja que un 54% viu en situacions que l'entitat qualifica "d'infravivenda" i que es concreten en habitacions llogades després d'haver perdut el pis, pensions, centres d'acollida o pisos ocupats.
