ENTREVISTA. GERARD FERNÁNDEZ

´No teníem dades de consums elèctrics. No sabíem el cost´

07.07.2013 | 07:56
´No teníem dades de consums elèctrics. No sabíem el cost´
´No teníem dades de consums elèctrics. No sabíem el cost´

L'alcalde de Celrà s'estena ara degut al pacte firmat al principi de legislatura entre CUP i iCelrà

El pacte entre la CUP i iCelrà firmat al principi de la legislatura ha provocat que aquest mes de juny el municipi hagi viscut un canvi de batlle. Cornellà (CUP) ha cedit l'alcaldia a Gerard Fernández (iCelrà) després de dos anys en què el nou alcalde afirma que la feina ha consistit a posar moltes àrees de l'Ajuntament al dia.

És complicat entrar a l'alcaldia amb dos anys de mandat ja esgotats?
No, al contrari. Han sigut dos anys de rodatge i d'aprenentatge, i com que la feina mantindrà un discurs lineal igual que el que s'ha fet fins ara, ha estat perfecte. No començo de zero, sinó que ja entro amb tot aquest bagatge.

Així la idea és continuar amb el treball que s'ha fet fins ara?
Sí. Ja quan vam entrar ens vam dividir les àrees en funció de l'activitat professional de cadascú. Per casualitat, es va poder repartir bé perquè som d'àrees diferents. En Dani (Cornellà) prové de la vessant social i jo més de l'àrea de territori aplicada. Cadascú domina els seus camps i la divisió que vam establir fa dos anys es manté ara. Les dues úniques diferències que hi haurà és que interior i hisenda ho hem associat a alcaldia.

Quina valoració fa de la feina feta fins ara?
Crec que ha sigut molt interessant. A vegades ha estat una feina que no s'ha vist excessivament, perquè hem estat dos anys, per dir-ho d'alguna manera, netejant la casa. Hem estat intentant posar les coses al dia. N'hi havia moltes que trontollaven, com la comptabilitat. Per exemple, no teníem estadística de consums elèctrics. No sabíem què costaven molts serveis i tal com entraven, tal ens gastàvem.

En quina situació financera es troba Celrà?
En aquests moments, l'Ajuntament es troba en una bona posició financera. Hem fet l'esforç perquè quan arribin les subvencions del PUOSC i l'Ajuntament hagi de posar el seu percentatge, ens en podrem sortir sense demanar crèdits a cap banc. Si podem fer les equacions amb reserves pròpies, és molt important pel poble.

I tot això sense ajudes de la Generalitat en altres àrees?
Per ara estem suportant tota aquesta manca d'ajuts i estem aguantant bé. Això vol dir que deixes d'invertir diners que si els tinguessis els invertiries, és evident. Si no te n'arriben, no els pots gastar. Crec que estem fent un esforç important de contenció i per ara podem aguantar tots els serveis com els teníem quan vam entrar.

L'aposta per la recollida porta a porta els fa ser gairebé únics. Què és el que fa que costi tant d'aplicar-ho a molts municipis?
El temor. És un sistema que mediambientalment no cal dir que és el millor. Però clar, existeix un esforç de la població. Aquesta estava molt ben acostumada, ho tirava tot a una bossa, al contenidor que li semblava, tot i que no es podia fer. L'anonimat permetia fer el que vulguessin, permetia que de la manera més còmode per cadascú es podia fer. El sistema nou obliga a ser més actiu, a una implicació personal. La gent ha perdut part de comoditat i és el que potser fa por als altres ajuntaments, que la gent se'ls giri d'esquenes perquè se'ls exigeix una mica més.

I a Celrà com va l'acceptació?
Crec que la gent ho va acceptant. Tots els pobles que han implantat el sistema diuen que els resultats finals no es veuen fins al cap d'un any. Nosaltres tot just fa dos mesos que ho fem i els resultats són molt bons. Això comptant que l'Ajuntament de Celrà està fent el servei de recollida d'escombraries del polígon industrial. Això no és típic. Normalment, els polígons han de tenir gestors privats i els ajuntaments no recullen el que es genera al polígon industrial. Els sistemes de control no són els mateixos que al poble, perquè les indústries generen productes que no genera un ciutadà. Això ens empitjora les estadístiques i tot i això estem en uns reciclatges per sobre del 80%, que és un èxit.

Què queda per fer en aquests dos anys que resten de mandat?
Les prioritats són desenvolupar i desencallar els temes urbanístics que queden pendents. Després, hem de desenvolupar sobretot qüestions mediambientals, com pot ser l'estalvi energètic. Hem de canviar els sistemes, per exemple passar a biomassa i al sector de renovables. I llavors també el caire social, crec que en dos anys ja ho hem potenciat molt, però la crisi no ha tocat fons. Segurament, a partir que molta gent es quedi sense atur la crisi tocarà més el moll de l'os i exigirà que nosaltres, com a ajuntament social que som, estiguem a darrere de tota la problemàtica que es generarà.

Enllaços recomanats: Premis cinema