Després de diversos mesos de controvertida tramitació, el passat 31 de maig de 2013 entrà en vigor la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes (en endavant, "LC").

Segons allò reiteradament manifestat per fons governamentals, la reforma legal té per objecte reforçar la protecció del medi litoral front els excessos urbanístics, incrementar la seguretat jurídica de ciutadans i empreses i, finalment, vetllar per la conciliació de la protecció del litoral amb les activitats econòmiques respectuoses amb el medi ambient tot donant solució a problemes que històricament han existit en la realitat jurídica del litoral espanyol.

No han estat poques, però, les veus que s'han aixecat contra dita reforma per considerar que el seu contingut s'allunya de les finalitats preteses i es posa al servei d'interessos particulars i empresarials concrets, afirmant, inclús, que es tracta d'una "amnistia general", una "nova bombolla immobiliària" i una font generadora de conflictes que poden desembocar en un "potencial increment de la litigiositat".

Contràriament a l'anteriorment indicat, en consideració de qui subscriu el present article, la reforma de la LC, àmpliament desitjada per uns i esbojarradament rebutjada per altres, ha esdevingut un indubtable regal en temps de crisi per a milers de particulars els habitatges dels quals es trobaven afectats per l'anterior delimitació del domini públic marítim-terrestre (en endavant, "DPMT"), així com pels titulars de drets concessionaris o autoritzacions que, com s'exposarà tot seguit, han vist àmpliament incrementat el seu període de vigència.

Les mesures introduïdes a la LC poden classificar-se en tres grans blocs que, amb caràcter general, tenen per objecte: (i) la protecció del litoral, (ii) la generació de seguretat jurídica, i (iii) la seguretat de les ocupacions i l'activitat econòmica.

D'entre les anunciades mesures destaquen, per l'impacte que tindran a la zona litoral catalana i, més concretament, a la Costa Brava, les següents:

- 1) Es clarifica el concepte de DPMT, aportant major objectivitat i obligant a què s'estableixin criteris tècnics per a determinar l'abast del DPMT partint del concepte del límit fins a on arribin les onades en els "majors temporals coneguts".

Només en casos excepcionals i prèviament justificats s'exclouen determinats àmbits territorials de la delimitació del DPMT. Aquest és el cas, per exemple, de les zones d'Empuriabrava i Platja d'Aro, les quals, d'acord amb allò previst a la Disposició Addicional Setena de la Llei 2/2013, de 28 de maig, s'exclouen de la referida delimitació.

- 2) Es regularitza la situació de les urbanitzacions marítimo-terrestres o marines interiors, conciliant el caràcter públic dels canals i l'accés als mateixos amb les garanties dels propietaris dels habitatges que queden lliures de qualsevol tipus d'afecció.

D'aquesta forma es posa fi a múltiples recursos contenciosos - administratius que, amb poques garanties d'èxit, havien estat interposats per titulars de béns o drets immobiliaris afectats per l'anterior delimitació del DPMT.

- 3) Es reforça la prohibició d'aixecar noves construccions residencials a la zona de DPMT, així com l'execució d'obres a les edificacions existents que comportin un increment de volum, alçada o superfície.

- 4) S'introdueix l'anomenada clàusula "anti-Algarrobico" -nom provinent de la il·legal edificació hotelera aixecada en el Parc Natural de Cabo de Gata-, mitjançant la qual es regula la suspensió, per part del Govern, de les actuacions urbanístiques il·legals a la costa, per tal d'evitar situacions irreversibles. En qualsevol cas, la decisió final correspondrà als tribunals.

- 5) Es garanteix al ciutadà l'accés a la informació actualitzada sobre les seves propietats i altres drets mitjançant la obligació d'immatricular en el Registre de la Propietat els atermenaments del DPMT i de permetre la consulta de dita informació per Internet, per tal d'evitar que es pugui adquirir de bona fe un immoble a la costa i, amb posterioritat, descobrir que no s'és propietari perquè el bé està afectat per l'atermenament del DPMT.

- 6) Es millora la situació dels titulars de drets a la costa mitjançant l'ampliació del termini de les concessions administratives, de 30 a 75 anys, i el de les autoritzacions, d'1 a 4 anys, alhora que es preveu la seva possible transmissió inter vivos i mortis causa, prèvia autorització.

- 7) Es preveu la reducció de l'amplada de la zona de servitud de protecció, de 100 a 20 metres, per a determinats nuclis de població.

Essent l'anterior relació una succinta exposició de les principals novetats introduïdes a la LC, la mateixa esdevé suficient per a valorar l'impacte que dites mesures poden tenir a la vida social i econòmica de les localitats costeres i els seus conciutadans.

És per això que, opinions subjectives al marge, caldrà seguir atentament l'aplicació de la reforma aprovada, la qual haurà d'ésser objecte de desenvolupament en els propers sis mesos, per tal de poder concloure, objectivament, si les finalitats anunciades pel legislador en el Preàmbul de l'esperada modificació s'han complert o, en cas contrari, si les mateixes han esdevingut inexecutables i, per tant, com han anunciat alguns sectors i col·lectius, es tracta de mesures ineficients posades al servei d'interessos particulars.