He fallat més de 9.000 tirs durant la meva carrera. He perdut gairebé 300 partits. 26 vegades han confiat en mi per fer el tir que guanyés el partit i he fallat. He fallat una vegada i una altra a la meva vida. Però mai m'he donat per vençut. I és per això que he tingut èxit a la vida". Michael Jordan.

Que en passa de ràpid, el temps... Fa quatre dies CiU formàvem un partit nou, amb gent inexperta però amb persones amb unes ganes immenses de treballar. Persones que somiaven amb un Vidreres que no s'hagués de comparar amb els pobles veïns. I ja hem arribat a mitja legislatura i és tant el que hem fet, però tant el que queda per fer!

Aquesta ha estat una temporada d'èxit per als Joves i per l'Sporting Vidrerenca que han pujat de categoria. Els vull felicitar i, sobretot, donar-los les gràcies perquè ens han ensenyat a pensar en el següent partit i no en la darrera victòria, a preocupar-nos per la feina per fer i no a satisfer-nos per la feina feta. Per això, li responia a la Rosario, una veïna de La Goba, que em deia que encara quedaven dos anys per fer coses: "És que precisament NOMÉS queden dos anys de legislatura!". Il·lusionem-nos.

Hi ha moltes coses positives de ser alcalde, però si me n'hagués de quedar amb una, potser seria el que aprens de moltes de les persones amb les quals parles cada dia. Deu ser que en veure't jove, pensen que encara tens molt per aprendre. I, la veritat, no els falta raó. Per exemple, el que em deia un empresari de Mas Flassià. "Estem en una crisi terrible. Però no em ve de nou. De l'última crisi me'n vaig sortir amb molta perseverança, treball dur, nits sense dormir i molts i molts sacrificis. I no només meus, sinó de tots i cadascun dels treballadors de l'empresa". Il·lusionem-nos.

I és que estem en un temps per estar units i deixar-nos de la política en el pitjor sentit de la paraula per treballar per un poble on no importi si som convergents, socialistes, d'esquerra o del que sigui, sempre i quan vulguem treballar i sacrificar-nos per Vidreres i pels vidrerencs. No importi si som de Les Serres, de la Font del Pla, del barri de la Pau o d'Aiguaviva Parc, La Goba, Terrafortuna, Puigventós, sempre i quan ens sentim vidrerencs i estimem Vidreres. No importi si els nostres pares són de Vidreres, Badajoz o Senegal, sempre i quan vulguem pertànyer a aquest somni comú que es diu Vidreres. Il·lusionem-nos.

Amb dos anys governant a l'Ajuntament les passes "de tots colors". Hi ha temps per equivocar-se, per desenganyar-se i per cansar-se. Però per tots i cadascun dels 8.000 vidrerencs que formem Vidreres -i per tots aquells que ens van precedir i que ja no hi són?- crec que hi ha coses per les que val la pena lluitar. Molta i molta gent ens hi ha ajudat. I la majoria de les vegades gent que no està en política; sinó que més aviat passen de la política. Aquesta és, precisament, la riquesa del nostre poble: no els jardins, ni la indústria, sinó la seva gent. Il·lusionem-nos.

Com us dic, hem tingut moments bons però també de difícils. Ara bé, per a mi, els més complicats són els dies en què un jove preparat, treballador i formal et demana feina i no n'hi pots donar. Quan saps que una mare de família busca feina i no en troba. El dia que et diuen que una persona que ha treballat tota la vida ha perdut la feina quan li falten pocs anys per jubilar-se.

El que hem d'aprendre de la frase que encapçala l'article és NO DONAR-NOS MAI PER VENÇUTS. EL NO TENIR POR A EQUIVOCAR-NOS. L'AIXECAR-NOS DESPRÉS DE CADA CAIGUDA. Com diuen els Pepper Pots We must believe. Hem de creure que d'aquesta -entre tots- en sortirem, hem de somiar que demà serà millor que avui, i hem de comprometre'ns a treballar, treballar i treballar, colze a colze, amb les nostres famílies, amics i companys per tirar endavant. Il·lusionem-nos.

Aquest petit canvi ja ha començat. La majoria de la gent amb qui parlo ja no espera que l'alcalde li solucioni tots els seus problemes, perquè saben que han de treballar dur per aconseguir allò que desitgen i somien. Me'n recordo d'una cosa que em va dir un veí d'Aiguaviva que fa pocs anys que és de Vidreres, i que m'ha quedat gravada a la memòria: "Jordi, el Ayuntamiento nunca tendrá esta calle limpia si antes yo no soy capaz de decirle a mi vecino que meta las bolsas de basura dentro del contenedor". Sols no podem res, junts ho podem tot. Il·lusionem-nos.