Els porcs senglars utilitzen poc els passos de fauna a les carreteres malgrat ser un dels animals amb un gran nombre d'exemplars a la província i a tot Catalunya. Aquesta és una de les conclusions del nou Inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya que ahir va presentar el departament de Territori i Sostenibilitat.
En concret, segons l'estudi, els senglars només apareixen en un 20% en aquests passos de connectivitat de les carreteres, mentre que guineus, teixons, genetes i ratolins són els animals que més utilitzen els passos de fauna.
Tot i les dades, cal recordar que gairebé cada dia es produeix un accident de trànsit provocat per un animal a les comarques de Girona i en més de la meitat dels casos, hi ha senglars i cabirols implicats. En concret, hi ha una mitjana de 331 sinistres d'aquesta tipologia a la província durant l'any, xifra que supera la mitjana espanyola, que està en 322.
Aquests són els resultats d'un estudi sobre accidentalitat provocada per animals en llibertat a les carreteres catalanes entre 2007 i 2011 que va presentar l'any passat el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat.
Girona també lidera el rànquing per demarcacions pel que fa al nombre d'accidents provocats per animals de Catalunya. Si cada any hi ha una mitjana de 1.200 accidents provocats per animals al país, una quarta part són a Girona. I a més, el 26,4% d'aquest tipus de sinistres són a la província i més de la meitat de casos són provocats per senglars i cabirols.
Sinistre típic, amb un senglar
L'accident més habitual, segons l'estudi del TES és el d'un xoc contra un senglar que té lloc en una carretera secundària amb calçada única. A més, es produeix el mes de novembre i entre les 9 i les 10 de la nit. Normalment no s'hi produeixen víctimes -només en un 8% dels casos.
En l'inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya es fa una radiografia exhaustiva del nombre i localització d'aquestes construccions a les carreteres de la Generalitat i n'ha analitzat l'ús.
Els animals que més utilitzen les estructures de connectivitat de les carreteres de titularitat de la Generalitat són els carnívors. Se n'han detectat en el 90% de la mostra de 78 estructures on s'ha fet un seguiment, que representa al voltant del 14% del total. Entre els carnívors, les espècies registrades en un major nombre de passos són la guineu, el teixó, la geneta i la fagina, i és de destacar que un 18% dels registres corresponen a la llúdriga, un mustèlid d'alt interès de conservació, espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.
En un 81% de les estructures s'han detectat micromamífers, com rates i ratolins, i en un 29% anurs, com les granotes i els gripaus. D'ungulats, com els senglars, s'hi han trobat en una baixa proporció (20%) si es té en compte la seva extensa distribució i l'elevada densitat de població en el nostre país.
El 21% dels passos a Girona
L'Inventari és la primera eina d'aquestes característiques de Catalunya. Fins el moment inclou 587 estructures de connectivitat existents a la xarxa de carreteres de la Generalitat i 21 més de diferents titularitats, la majoria de les quals són drenatges adaptats per a la fauna (426). De les que són titularitat de la Generalitat, un 21% a la demarcació Girona, el 35% a la de Barcelona, un 36% a la de Lleida, un 11% a la de Tarragona i un 7% a la de les Terres de l'Ebre.
A Girona, els passos de fauna es troben repartides en nou carreteres, situades sobretot a l'Alt i el Baix Empordà i la Selva.
Eina per prendre mesures
L'Inventari té l'objectiu de ser una eina de suport a la gestió i a la presa de decisions per a les administracions i altres entitats implicades en els projectes de noves vies. En concret, en els processos d'avaluació d'impacte ambiental, en les tasques de gestió i manteniment de les infraestructures, en la planificació de les mesures de conservació i restauració de la connectivitat, i en la resolució de conflictes amb la fauna, especialment en els trams amb concentració d'atropellaments o accidents causats per animals. L'Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins el 2020 vol reduir la pèrdua i la fragmentació dels hàbitats.
