Narcís Bardalet deixa de ser el confident de la mort

Nascut a Sils l'any 1953, es va llicenciar en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1977. Va especialitzar-se en Pediatria a la Universitat de Barcelona mentre ?exercia a l'hospital Josep Trueta de Girona i l'any 1979 va convertir-se en metge forense i va aconseguir la seva primera destinació a Estella, Navarra, on hi va estar dos anys. Ell ho anomena l'"època de la por". Eren els anys de plom del terrorisme. ETA assassinava indiscriminadament -84 crims el 1979, 93 el 1980: comandants de l'exèrcit, agents de la guàrdia civil, representants comercials, empresaris, estudiants, nens, pescadors, funcionaris... I es va haver de treure el permís d'armes com a mesura d'autoprotecció.

L'any 1980 va poder tornar a casa per posar-se al servei de l'Audiència Provincial de Girona. Se li van assignar els partits judicials d'Olot i Figueres abans que el 2002, amb la creació de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, se li encomanés dirigir la secció forense de Girona. Un gran avenç organitzatiu i tècnic que ha acabat per sempre amb les autòpsies al cementiri. Ell n'ha hagut de fer, però ha sigut dels últims.

Màster en psiquiatria forense, en l'actualitat és tresorer de la Asociación Nacional de Médicos Forenses i membre d'honor de la Sociedad Española de Psiquiatría Forense. Els seus coneixements i la seva trajectòria professional també l'han portat a ser professor de Medicina Legal i Ciències Forenses a la Universitat de Girona i d'Odontologia Forense de la Universitat Internacional de Catalunya.

Home de marcat caràcter humanista, fervent admirador de Leonardo da Vinci -"tot el que va tocar ho va tocar bé: art, ciències, medicina. Era un cap privilegiat, la persona que més admiro"-, ha concebut i practicat la medicina des del compromís i la lleialtat a la justícia i les seves institucions. Ha estudiat la vida i la mort. Ha contemplat la vida i la mort. I n'ha tret conclusions. Perquè ha vist "molt patiment" i pot afirmar, categòric, que la medicina "no pot anar deslligada de la pietat i l'alleugeriment del dolor".

S'ha passat prop de quatre dècades fent de forense. Ha tingut temps per "avorrir la violència". N'ha vist molta i ha comprovat com els crims actuals són més ferotges: "Les formes de morir d'ara han canviat molt d'ençà dels meus inicis. Abans els homicidis que hi havia eren els dos pagesos que es barallaven o el cas de la violència domèstica, que lamentablement segueix vigent. Però ara han aparegut autèntics moviments mafiosos i les drogues han comportat una variació de la forma de criminalitat més sofisticada i més dura, amb l'aparició d'un concepte nou com l'ajustament de comptes. Abans la gent es podia discutir, fins i tot barallar i matar-se però immediatament s'entregaven a la policia. Ara cada vegada hi ha uns crims més elaborats relacionats amb drogues o màfies russes que són d'investigació més complexa".

Ell, que ha parlat de tu a tu amb la mort, ho ha vist pràcticament tot. Fins i tot el que entre-tots-van-matar-i-ell-sol-es-va-morir. No en diu el nom, és "un cas anecdòtic" però que es dóna. I l'explica: "La típica persona senil, vella, amb seriosos problemes de salut, que viu sola, abandonada, sense que la cuidin, i que un bon dia decideix treure's la vida o es mor mig abandonat en un quart pis perquè té problemes de deambulació i no pot baixar a comprar menjar i beure. Doncs mira, entre tots l'han abandonat i l'han matat però ell sol es va morir". Bardalet avisa, a més, que "el sentiment de soledat va in crescendo, hi ha molta gent que se sent sola en els moments últims de la vida".

L'experiència li ha regalat infinitud de records. Alguns se'ls reserva, potser espera trobar el moment oportú. D'altres els comparteix:

La primera autòpsia

Porta gravada a foc la seva primera autòpsia. "Cristina Bustos Bustos, una nena que es va electrocutar en fer un pipí en una manta elèctrica mentre dormia". La petita tenia 18 mesos, i en orinar va produir un curtcircuit i es va morir perquè "amb el curtcircuit es va incendiar el llitet".

El tinent-coronel Antonio Tejero

El 23 de febrer de 1981, quan el tinent-coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, disparava al sostre del Congrés dels Diputats per provocar un cop d'Estat, Bardalet ja exercia a Girona. Per això, quan el 1983 el colpista va ser condemnat a 30 anys de presó al Castell de Sant Ferran de Figueres -hi estaria fins al 1991- Bardalet, "per imperatiu legal" el va haver de reconèixer. "Vaig parlar amb ell de molts temes i tots estan relacionats amb el secret mèdic professional", esmenta.

Embalsamar Dalí

23 de gener de 1989. "Recordo amb expectació quan se'm va encarregar embalsamar Salvador Dalí; sabia que el mestre, el geni, havia de ser exposat en públic. Era un repte important", ja que l'artista "estava deteriorat per la malaltia de llarga evolució i el seu estat precari de salut". A mitjanit li va haver de treure les vísceres per injectar-li una solució a base de formol. L'endemà, seria exposat.

El segrest d'Olot

A qualsevol hora del dia, cada dia de l'any. Aquesta era la disponibilitat del doctor Narcís Bardalet. Per això, quan el 27 de març de 1994 el fiscal en cap de Girona, Carlos Ganzenmüller, el va requerir per a un reconeixement, ell ja estava llest. S'havia acabat el captiveri de 492 dies de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels Feliu. L'endemà del seu alliberament, la va assistir.

El tsunami tailandès

"Probablement, l'impacte visual més gran que he tingut a la meva vida va ser veure aquella timba de morts, quan vaig estar identificant cadàvers a Tailàndia, després del tsunami de 2004. Aquell és l'impacte visual més brutal que he tingut a la meva vida. Veure 5.308 morts en els camions frigorífics que estaven dins un temple budista". Inevitable recordar aleshores l'any 1998 amb l'accident del camió pastera de Capmany -van morir 11 immigrants indocumentats en bolcar el vehicle- i el naufragi de l'Oca de Banyoles, en què van perdre la vida 20 persones. "Em va fer reflexionar que ningú està exempt de patir una gran catàstrofe", precisa.

L'amic

Hi ha dos casos que han fet pensar i reflexionar molt el doctor Bardalet. Un va ser l'autòpsia que li va haver de fer, de matinada, a un amic seu que "dues hores abans m'havia convidat a anar a sopar amb ell aquella nit i li vaig dir que no podia anar-hi, que estava cansat". Passades dues hores es matava. "Jo podia haver anat dins el cotxe i ara em tocava fer-li l'autòpsia".

La família de Serinyà

L'altre cas són les tres autòpsies de Serinyà. La vigília de Nadal de 2010, un matrimoni de septuagenaris holandesos van matar el seu fill de 33 anys, que patia una disminució psíquica, i després es van llençar al riu Fluvià amb una motxilla carregada de pedres. "Era una situació molt complexa, on dos pares havien pres una decisió mal gestionada mentalment. És un cas que a la sala d'autòpsies em va fer reflexionar molt: el que havia de passar pel cap d'aquelles dues persones per prendre la decisió de matar el fill i automàticament suïcidar-se volia dir que el seu cap era com una bomba, que la situació era insostenible". D'aquest cas també el va impressionar la conducta i els raonaments del fet que va tenir l'altre fill, "el que va haver de reconèixer els cadàvers". Perquè els forenses també aprenen dels vius.