Una inversió baixa

No dic res que no digui la Cambra de Comerç de Barcelona, la inversió a Catalunya prevista en el projecte de pressupostos generals de l'Estat és baixa. Ho diu la Cambra de Comerç i jo hi estic d'acord: la inversió pressupostada representa un 10'7% del total de l'Estat i sempre, a la vista de l'experiència, convé ser escèptics sobre el percentatge que realment s'executarà, es gastarà. Una vegada més està per sota del que correspondria d'acord amb la disposició addicional quarta de l'Estatut d'Autonomia que preveu que durant set anys la inversió serà l'equivalent a la de l'aportació del PIB català al conjunt del PIB espanyol. És bo recordar que Catalunya té el 16% de la població de l'Estat, aporta prop del 19% del PIB, representa el 24% de les exportacions i el 33% de les exportacions d'alt valor tecnològic. Cap dels cinc pressupostos que ha elaborat el Govern del PP en aquesta legislatura (cinc pressupostos en quatre anys, mai vist en 37 anys de democràcia) compleix amb la inversió al voltant del 18-19%.

De veritat, les dues rotondes

És un exercici que estic fent de fa anys i que em sembla que és part essencial del meu mandat democràtic: estudiar-me les inversions del PGE a Girona amb deteniment. Ho he fet un any més. Me'ls he mirat pel dret i pel revés. Comptat i debatut, analitzat i rellegit, es pot dir que sí aquests pressupostos es porten a la pràctica, les comarques gironines ho notaran amb dues obres el 2016: les rotondes d'accés a la N-II des de Figueres i des de Vilafant. La resta -com intentaré demostrar tot seguit-, obres que un cop més es posposen en el gruix rellevant de la seva inversió, fins al 2019 o al 2020. No dubto que el veïns de Figueres i Vilafant -on ara hi ha un punt negre molt perillós i que té amb raó mobilitzada la població- se n'alegraran. Però si ho mirem amb conjunt, aquests són uns pressupostos, en inversió, més propis d'un Ajuntament que del Govern de la cinquena economia de la zona euro.

Algunes dades per comparar

Abans d'entrar a analitzar i comparar algunes dades de les microinversions a les comarques gironines, convé fer un petit tastet de com es gasta aquest mateix pressupost en altres zones de la geografia espanyola. Parlem d'alta velocitat i corredor mediterrani, per exemple. El setembre el TAV arribarà a Lleó i Palència i els trams a Granada, Múrcia, Zamora, Burgos i Castelló estaran entre un 90 i un 95% enllestits, segons dades del mateix Ministeri de Foment. El Ministeri tindrà un pressupost d'inversions directes de 10.129 milions d'euros per al 2016, un 5'8% més que enguany, i d'aquesta quantitat el 54% anirà destinat als ferrocarrils, fonamentalment al TAV. Mentrestant, que el corredor ferroviari del Mediterrani un any més quedi relegat entre les prioritats inversores del Ministeri de Foment, resulta molt preocupant. És una obra que està finançada en un 20% per la Unió Europea en la condició que estigui acabada el 2020 i quan es veu, segons dades de la Cambra de Comerç, que es prioritza el corredor atlàntic i sobretot connexions interprovincials, preocupa veure com ens passa per davant una nova oportunitat per impulsar aquesta obra que pot tenir un efecte multiplicador en l'economia productiva del país.

La N-II

Ja coneixen la tesis del ?lin?güista cognitiu nord-americà George Lakoff en el seu llibre No pensis en un elefant en el qual desenvolupa la idea que el més important en política és crear un marc mental a partir del qual transmetre un missatge, una idea dominant, una visió guanyadora. Si et diuen: "no pensis en un elefant", t'acaba venint un elefant al cap. En la seva particular tesis dels marc mentals, el Govern del PP i sobretot els esforçats dirigents del PP gironí intenten crear el marc mental que d'una manera definitiva i decidida s'està desencallant la N-II i s'està afrontant amb celeritat les obres pendents (55 km a les comarques gironines). Vegem amb dades a les mans perquè no ens poden fer passar gat per llebre ni pensar en les minses partides de la N-II com un elefant que no existeix. Un elefant brillant, una notícia contundent per a la N-II, arribarà el dia que ens anunciïn una inversió per al desdoblament de 10 km de cop i amb les obres a executar en un any. El que acabo d'escriure és realista: a molts llocs els trams de carreteres de l'Estat es liciten de en trams de 10 km o més i, per exemple, la encara no consensuada autopista C-32 de 6 km fins a Lloret de Mar té un termini d'execució de 12 mesos. Amb què ens trobem a la N-II? Amb unes obres del tram Sils-Maçanet de 2,7 km i amb un termini d'execució de 40 mesos! Amb 2 milions per al 2016 i partides per anar construint i pagant fins al 2019. En el cas de Medinyà-Orriols són 3,4 km amb una partida de 890 mil euros i partides per anar-la construint fins al 2019. Però és que aquesta mateixa obra tenia per al 2015 una partida de 500 mil euros que ningú ha vist que es gastés. Però si algú creu que sóc un escèptic i que les obres començaran a finals d'any, pregunto perquè en els pressupostos de 2014 hi havia una partida d'un milió per aquest mateix tram que no es va gastar per enlloc?

La N-II a l'Alt Empordà

Anem a les partides de la N-II a l'Alt Empordà. Pont de Molins-la Jonquera té una partida de 500 mil euros i després partides més grans fins al 2019. Però és que ja hi havia 463 mil euros per a aquest any 2015 i no se n'han gastat ni un. Anem al tram Figueres-Pont de Molins, amb una partida de 630 mil euros i partides importants per al 2019. Però és que ja hi havia pressupostats 621 mil euros per a aquest 2015 i no se n'han gastat ni un. Anem al tram variant de Bàscara on hi ha una partida de 800 mil euros per al 2016 i partides importants per al 2019. Però és que per a la variant de Bàscara ja hi havia una partida de 390 mil euros el 2014 i de 800 mil euros el 2015 i no s'han gastat ni un euro! Anem a la variant de Pont de Molins que té una partida de 510 mil euros per al 2016 i inversions rellevants per al 2019. Però és que ja tenia aquesta mateixa obra una partida de 480 mil euros el 2014 i de 100 mil euros el 2015 i no n'han gastat ni un! I així podria anar continuant amb els trams de l'Alt Empordà de la N-II però els cansaria. En resum: el Govern anuncia obres amb el gruix de la inversió per al 2019 i 2020 però com les inversions estrella del 2016 i que no es van fer els anys anteriors ja amb partides pressupostades. Aquesta tècnica té un nom: xutar a córner.

Els penúltims

Benvinguda sigui la partida per iniciar les obres de l'arxiu provincial, després de 19 anys de reserva de terrenys i essent l'única demarcació catalana sense aquest equipament. Preocupació pels 0 euros de la direcció general de la costa i el mar pel litoral gironí quan el 2015 la partida va ser de 2,1 milions d'euros. Esperança per les partides plurianuals pel desdoblament a partir del 2017 de l'A-26 entre Besalú i Figueres. Podem continuar debatent dels pressupostos, les rotondes i la N-II. Però si els diuen que pensin en un elefant, pensin que per segon any consecutiu Girona és la província amb menys inversió per càpita de tot l'Estat, només per davant de Còrdova.