La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Banyoles va manifestar ahir el seu rebuig a la configuració del cartipàs municipal per a la legislatura 2015-2019. Un cartipàs que, segons la formació, «no respon als interessos de la població, sinó als de l'equip de govern de Convergència i Unió». D'entrada, la CUP va considerar que «els salaris que cobraran els regidors s'allunyen de la realitat de la majoria de famílies i contribueixen a la professionalització de la política». La formació ho va argumentar amb els tres regidors amb dedicació exclusiva que, segons aquest grup, «ho il·lustren perfectament: catorze pagues mensuals de 3.087 euros bruts».

«A més, un d'aquests regidors, Jordi Bosch Batlle, continuarà exercint, de manera puntual, la seva professió en l'àmbit privat (amb una dedicació del 20%)», va afegir la CUP. La resta dels regidors, amb dedicació parcial, també cobraran, segons la formació unes «xifres gens menyspreables»: 2.315 euros (75% dedicació), 1.543 euros (50%), 1.235 euros (40% dedicació) i 926 euros (30%).

De la mateixa manera, la CUP va recordar que tot i que l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, «no percebrà un salari com a alcalde, sí que cobrarà per assistir a plens, juntes i reunions -a raó de 200 euros per sessió-, a banda dels 63.000 euros bruts anuals que ingressarà com a vicepresident primer de la Diputació de Girona».

Tinents d'alcalde

Així mateix, el grup de l'oposició va destacar que les regidores i tinents d'alcalde Ester Busquets (50% dedicació) i Joana Vilà (40%) també són conselleres al Consell Comarcal, amb una dedicació, respectivament, del 50% i el 35%, que els suposa una retribució anual de 21.750 euros i 15.225 euros per part de l'ens comarcal, segons va detallar la CUP. Finalment, aquesta formació va subratllar que tots els tinents d'alcalde, amb dedicació exclusiva o no, acaben cobrant entre 30.000 i 40.000 euros l'any. El mateix grup va reiterar que «retribucions com les de l'equip de govern de l'Ajuntament de Banyoles són desmesurades i una falta de sensibilitat i respecte vers la ciutadania, especialment aquella que es veu més castigada per la crisi econòmica i social».

A més, la CUP va valorar que «la distribució d'àrees, responsabilitats i tasques és recargolada» i va concloure que obeeix «a una lògica interna del partit al govern i no de l'eficàcia en la gestió».