"Encara avui dia, els cristians són la minoria més perseguida del món"

El cardenal Angelo Amato diu que la persecució que van patir les tres monges es pot equiparar a l'actual

06.09.2015 | 00:00
El cardenal Angelo Amato beneint les ofrenes i relíquies de les monges.

Un dels moments que molts dels assistents esperaven de la beatificació era l'homilia que va oferir el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i de fet, era el representant del papa Francesc en aquesta celebració.
Amato és conegut per la seva oratòria i ahir tampoc va descontentar els qui van anar a la Catedral per la beatificació de les tres germanes de l'orde de Sant Josep Facunda Margenat, Fidela Oller i Josefa Monrabal. Les tres màrtirs van morir assassinades durant la Guerra Civil. Dues d'elles van perdre la vida a la comunitat Valenciana i una altra, a Barcelona, a mans dels milicians.
El cardenal Angelo Amato va oferir una homilia durant la cerimònia de santificació de les tres monges que no va deixar indiferent ningú. I és que el cardenal va comparar la persecució que van patir les tres màrtirs amb la que encara, segons ell, pateixen els cristians. Durant l'homilia va dirigir-se al públic dient "no tingueu por d'aquells qui maten el cos perquè no tenen el poder de matar l'ànima. Ens preguntem, han passat els temps de la persecució dels cristians? Doncs sembla que no. Encara avui dia, els cristians són la minoria més perseguida del món".
El representant del papa Francesc en l'acte religiós va destacar que en l'actualitat, segons els comptes que fan des de l'Església, "algunes estadístiques assenyalen que la xifra de cristians morts a causa directa o indirecta de la seva fe són més de 100.000 cada any". Aquesta persecució vers els cristians s'ha convertit, al seu parer, "en morts horribles i de les més feroces persecucions de la història".

Víctimes de l'estiu del 1936
El cardenal Angelo Amato va descriure les tres germanes com a "persones bones i que s'havien consagrat a Déu per ajudar la gent a casa seva i als hospitals. Feien el bé, no eren cap amenaça per Déu" I es va preguntar "per què van ser assassinades?".
Segons l'opinió del Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants l'agost del 1936, l'enemic de Déu i de la humanitat va entrar-li el verí de l'odi i no feia distincions per anul·lar aquella gent que feia el bé, sobretot religiosos, sacerdots, bisbes, seminaristes", va rubricar. Les tres religioses, que ara ja són beates, són de les primeres víctimes "del sanguinari estiu del 1936".
El cardenal i Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants va criticar els assassins de les tres germanes perquè assegura que amb la seva feina, la de cuidar malalts "no tenien una missió política, sinó benèfica. Eren infermeres, ajudaven a minvar el patiment dels malalts amb un amor especials com el que tenen les mares pels malalts, seguien l'ensenyança de Jesús"

"L'Església no es venja"
El que va voler deixar clar és el perquè de la beatificació de tres germanes que van ser assassinades durant la Guerra Civil i dels mo?tius que ha tingut l'Església per accedir a fer-les santes. Segons el cardenal Amato, "la mare Església no ho fa per venjar-se dels enemics sinó per donar gràcies a elles perquè van donar la vida terrenal per la vida eterna".
És a dir, les dones van sacrificar-se i van aguantar els martiris. Per al representant del papa Francesc, amb la seva mort, les tres religioses "han vençut la serp, el diable, mitjançant la sang del xai".
Les tres màrtirs, com les va anomenar Amato, "tenien posades al cor les paraules de Jesús que deien no tingueu por dels qui maten el cos" i és que en paraules del papa Francesc "van estar sense por fins a donar el do suprem de la seva vida".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema