Els nans, els gegants i els cavallets van poder sortir en pau i tranquil·litat. Uns pocs núvols al cel i un lleu ventijol van ser el temps ideal per a la ballada dels gegants. Prou que ho sabien els que van anar a la plaça Major a 2/4 de 10 del matí per tal de disposar d'un bon lloc on veure el ball dels gegants, dels cavallets i dels nans.
Dues hores i mitja després, van tenir el premi. La plaça estava atapeïda de gent. Nens i nenes asseguts al davant, avis al mig, homes penjats de les estructures del cadafal de la Principal d'Olot, gent a les finestres... Ningú es volia perdre cap detall de la tradicional ballada dels gegants.
L'aparició dels gegants al carrer Major per sobre de la gentada va provocar una ovació. Llavors, el cap de lligamosques, amb un bastó a la mà, va entrar a la plaça. Després els nans, els cavallets i els gegants. Tots van ballar una composició feta -segons la tradició- per un frare domínic de la capella de Sant Esteve. De bon principi, el gegant va ballar en un costat i la gegantessa, en l'altre. Així van recórrer els quatre cantons de la plaça fins que es van trobar al mig. Es va produir un impàs, en el qual van ballar els cavallets, els quals són un dels elements preferits de la mainada.
Tot seguit els gegants van tornar a ballar. En la segona ocasió ho van fer junts i encara van provocar més entusiasme entre els espectadors.
Fet el primer ball de la festa a la plaça Major, la Faràndula va sortir cap a la plaça rector Ferrer, va pujar per la rampa de l'església de Sant Esteve i va voltar el firal. Tots els racons dels carrers estaven plens de gent que en gaudia.
