Les «Lliçons americanes» d'Italo Calvino entre un munt de llibres de viatge

21.09.2015 | 07:16

No el feia a Benet Salellas dels que beuen el suc de taronja en tetrabric, sinó dels que se'l fan ells mateixos. I potser sigui així, però ni que sigui pels dies que va just de temps no falta el suc embotellat a la nevera. Just entre dues ampolles de llet i una de Cacaolat, signe inequívoc que en aquella casa del barri de Sant Daniel hi ha mainada. Unes quantes llaunes de cervesa de la que es beu mediterràniament posen el toc adult i a la vegada autòcton. Des de la lleixa superior se les miren uns plàtans i unes cremes (les que anomenàvem Natillas), posats de costat perquè són competidors nats a l'hora de les postres: postres sanes o postres dolces? No li ho dic a en Salellas però a casa meva la discussió i els dubtes s'han extirpat d'arrel: els plàtans han sigut postergats per sempre.
Si xafardejar la nevera d'algú és entrar al seu estómac sense haver de passar pels dos conductes que hi condueixen, fer una ullada a la seva biblioteca equival a molt més que a entendre el seu cervell: és abastar l'ànima sencera, ja que els llibres no es compren només amb la raó sinó també amb el sentiment. I els llibres de Salellas ens diuen que serà molt independentista però que no per això renuncia a autors espanyols i sud-americans en la seva llengua original (i que ningú em digui que és una obvietat, si existeixen traduïts al català és que n'hi ha un mercat).
Un veu les lleixes on Salellas guarda els seus moltíssims llibres i no pot menys que solidaritzar-se: conec les llibreries prefabricades i sé com he suat per muntar-les. Per si no fos prou motiu de simpatia, descobreixo A la carretera de Jack Kerouak, en la mateixa edició i igual d'atropellada que tinc jo a casa. Ignoro si a Salellas li van venir les mateixes ganes de prendre peyote i àcids que em van venir a mi en llegir-lo. Ni si les ganes van anar més enllà.
El grandíssim Deseo de ser piel roja, que no s'ha de prendre literalment ni en el cas del seu autor Miguel Morey ni, és de suposar, en el de Salellas, no es troba lluny dels tres volums de Les mil i una nits. Potser els contes que Sherezade expicava per anar allargant una situació li recorden a Salellas alguns polítics.
Tot un apartat el té dedicat a llibres de viatge: Irlanda, Cap Verd, Marroc, sud de França, Portugal, i fins i tot l'Iran (!). Entre aquests, Lliçons americanes, d'Italo Calvino. Ben pensat, les virtuts que l'autor italià va desenvolupar a cada lliçó semblen pensades per a un polític: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat, multiplicitat i consistència. Llàstima que no tots els polítics llegeixen Calvino.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema