Els enganys on hi ha diners pel mig i els robatoris a empreses -alguns, amb el mètode del butron- han augmentat el darrer any a les comarques gironines. Si bé a la demarcació la majoria de delictes van a la baixa -els assalts violents s'han arribat a reduir un 25%- això no passa en el cas d'aquestes dues tipologies. Els lladres aprofiten l'aïllament dels polígons per entrar a naus industrials o bé, en el cas dels estafadors, es valen d'Internet per ensarronar les víctimes. Pel què fa als furts, robatoris a botigues, estrebades i altres modalitats, el cap dels Mossos a Girona, el comissari Josep Milan, concreta que el perfil dels delinqüents és cada cop més el d'un lladre «que actua amb alta intensitat però baixa especialització».
Durant els darrers dotze mesos, a les comarques gironines s'han registrat 47.321 delictes -un paquet dins el qual també s'hi inclouen els lleus, abans tipificats com a faltes-. En global, aquest xifra negra ha baixat un 4% d'un any per l'altre, una reducció que puja fins al 12% si s'agafa l'històric de dades fins al 2010. Aquesta és la tònica general, que també es dóna en la majoria de tipologies. Però si es desgrana l'estadística que periòdicament elaboren els mossos, hi ha il·lícits que han anat a l'alça: les estafes, els robatoris en empreses i també aquells a botigues on els lladres fan servir amenaces i violència perquè els donin els diners.
En el cas de les estafes, entre el novembre del 2014 i finals d'aquest octubre, arreu de la demarcació se n'han arribat a denunciar fins a un 12,81% més. En concret, 3.091 davant les 2.740 del període anterior. Sobretot, es tracta de gent a qui han ensarronat en caixers automàtics, que han pagat per un producte o servei que mai han vist o que s'han convertit en víctimes de l'anomenat phishing, estafes per Internet.
Emparats per la foscor
A les comarques gironines, una altra de les modalitats delictives que ha anat a l'alça són els robatoris a empreses. En concret, en el darrer any se n'han arribat a registrat fins a 492, un 5% més. Són lladres que s'aprofiten de la impunitat que els dóna la foscor -solen actuar de nit- i que escullen naus o magatzems industrials dels polígons. Per entrar-hi, forcen portes, finestres o foraden sostres i parets -el conegut butron-.
El cap dels Mossos d'Esquadra explica que, en la majoria de les ocasions, l'objectiu són els diners. «Hi ha casos en què els lladres van a buscar begudes, tabac, metalls o materials que tinguin sortida fàcil al mercat negre», explica el comissari Josep Milan. I hi afegeix que «però n'hi ha molts en què entren a l'empresa pensant-se que a la caixa forta hi trobaran diners, quan la veritat és que no n'hi sol haver en grans quantitats.
L'estadística policial també recull que, al costat d'aquests dos delictes, uns altres que han augmentat són els robatoris amb violència a establiments: un grup que inclou des de botigues fins a sucursals bancàries. En concret, aquí s'ha passat de 115 a 144.
Ara bé, deixant de banda casos com l'atracament a La Caixa de Bàscara, el comissari sí que precisa que el perfil dels lladres no és el d'un delinqüent expert, però sí actiu. «No són robatoris on es faci ús de pistoles o ganivets, es tracta d'un perfil de violència més baix; solen actuar amb amenaces verbals, donant empentes, simulant que porten una arma a la butxaca o buscant intimidar d'alguna manera», explica el cap dels Mossos a Girona. Segons Josep Milan, la majoria dels delinqüents que actuen a la demarcació no es mouen en bandes organitzades, però no per això vol dir que robin menys. «Es tracta de persones que actuen amb una alta intensitat, però amb baixa especialització» concreta el comissari.
1,1 tones de marihuana
Per últim, les dades policials també reflexen l'evolució d'un altre tipus de delicte comès amb assiduïtat al territori: el conreu de marihuana. Entre gener i octubre del 2014, els Mossos d'Esquadra en van fer 165 comisos. En total, van intervenir 42.143 plantes i 2,93 tones d'aquesta droga.
Aquest any, durant els deu primers mesos del 2015, la policia catalana ha fet 120 comisos. En total, 18.707 plantes i 1,11 tones de droga. Hi ha hagut un descens, però això, precisa Milan, no vol dir que no hi hagi menys plantacions.
«És cert que la pressió policial és important, però també és veritat que, cada cop més, aquells qui cultiven marihuana tenen especial cura a amagar els conreus i s'especialitzen més a ocultar-los», conclou.
