L'ACA preveu que els rius perdin un 5% de cabal en una dècada pel canvi climàtic

Els plans de gestió destaquen que la Muga i el sistema Ter són «deficitaris», ja que necessitaran fonts complementàries

29.01.2016 | 07:06
El riu Ter en una imatge d´arxiu, al seu pas per la ciutat de Girona · Diari de Girona

Els plans de gestió del districte de conca fluvial de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) detallen que el canvi climàtic «influeix significativament en el cicle hidrològic». Tot i que «encara no s´han pogut mostrar canvis suficientment generals i lligats a l´escalfament global» en les precipitacions i els cabals dels rius, els documents ja preveuen unes «sequeres més freqüents i més perllongades» per a la propera dècada

Els efectes del canvi climàtic es podran notar en poc més d´una dècada. Així ho posen de manifest els plans de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC); el primer correspon al període 2009-2015 i el segon al 2016-2021 –el segon es troba en fase de revisió i pendent d´aprovació–. Segons aquests documents de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), el canvi climàtic «influeix significativament en el cicle hidrològic». El pla del 2016-2021 destaca que «haver superat una sequera» com la que es va viure entre el 2004 i el 2008, «crítica des del punt de vista històric dels darrers 75 anys, no serà garantia que no es donin situacions pitjors». Ara bé, afegeix que «encara no s´han pogut mostrar canvis suficientment generals, significatius i lligats a l´escalfament global» en les precipitacions i les aportacions fluvials.

Malgrat tot, segons el document, es preveu que el clima «encara s´extremi més». «S´esperen sequeres més freqüents i probablement més perllongades, tot i que difícilment més intenses» que les dels últims anys. El pla del 2016-2021 subratlla que «també s´esperen xàfecs i ­aiguats més violents». Per tant, considera que els cabals dels rius «es podrien reduir entre un 5% i un 10% en un parell o tres de dècades», respecte a les aportacions mitjanes dels darrers 30 anys. Per a la propera dècada, els dos documents (del 2009-2015 i del 2016-2021) apunten que entre el 2021 i el 2027 la reducció de les aportacions fluvials pot ascendir, de mitjana, «a un màxim del 5%, més intensa en períodes secs i als rius més irregulars».

«Als mesos d´estiu, la reducció anual es pot doblar i als anys secs, pot arribar a ser un 20% superior», expliquen els plans de gestió del DCFC de l´ACA, que detallen: «Per contra, als anys humits es poden arribar a donar increments d´aportació de fins al 5%». A part de la pròxima dècada, el document del 2009-2015 afegeix que, «més enllà del 2070», els increments de temperatura «podrien superar els tres graus i fins i tot els quatre graus en el pitjor dels casos». Pel que fa a la reducció mitjana d´aportacions, les pèrdues de precipitació «oscil·larien entre el -10% i el -16%».

Els mateixos plans de l´ACA concreten com els efectes del canvi climàtic es faran evidents a tres sistemes fluvials de la demarcació de Girona: als rius Muga, Fluvià i Ter. Segons el document del 2016-2021, «la Muga és actualment deficitari» perquè «en situacions de sequera es produeixen importants restriccions en els regs». Per això, afegeix que «seria necessària una font complementària capaç d´aportar 0,25 metres cúbics per segon». De la mateixa manera, el pla del 2009-2015 destaca que, per al 2027, es preveu que el riu Muga tingui «una reducció mitjana del 5% de les aportacions, amb un cert increment de la irregularitat estacional».

Del Fluvià, el document del període 2016-2021 subratlla que «ni a curt ni a mitjà o llarg termini s´identifiquen canvis significatius de la situació», ja que «els actuals nivells de garantia no es veuran compromesos ni en els horitzons més allunyats». Per això, el pla del 2009-2015 considera que al riu Fluvià no és necessari «plantejar noves actuacions per incrementar la disponibilitat de recurs». Pel que fa al Ter (els documents analitzen el riu dins el sistema Ter-Llobregat), també «és actualment deficitari». Segons el pla del 2016-2021, «les afeccions derivades del canvi climàtic podrien incrementar la necessitat» al riu Ter d´una font complementària de quatre metres cúbics per segon (per al 2021-2027). El document del 2009-2015 apunta que «per garantir el subministrament seria necessari canviar les regles de gestió de les dessalinitzadores», amb una producció màxima i uniforme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema