Descobreixen a la Garrotxa elements únics del vulcanisme a la Península

Localitzen testimonis dels tubs i de les sortides de la lava de fa 150.000 anys al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts

06.02.2016 | 06:00

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va fer públic ahir el descobriment dels conductes de lava que van formar part del conjunt monumental geològic del Molí Fondo. «La lava fluïda circulava per túnels –explicava el geòleg Llorenç Planagumà– i quan arribava a la superfície rebentava el sòl i formava protuberàncies en forma de bombolles». En el llenguatge tècnic dels vulcanòlegs el fenomen explicat per Planagumà és conegut com a blister.

Les morfologies naturals descobertes estan situades en el context d´un conjunt monumental geològic format per la superposició sobre el riu Fluvià de tres colades de lava solidificada (basalt). La primera té 600.000 anys; la segona, 150.000; i la tercera, 130.000. Les tres colades formen un promontori, el Boscarró, que s´eleva d´un paviment de basalt situat al costat del Fluvià, el Molí Fondo. El paviment conserva les formes que tenia la lava en el momen de solidificar-se. Es tracta d´un enllosat que s´aixeca torçat en alguns llocs. Les elevacions són els testimonis del recorregut tubular i de les sortides de la lava fluïda que amb la pressió emergia a l´exterior, durant la formació de la segona colada (la de fa 150.000 anys).

És una descoberta que, segons Planagumà, converteix el lloc en únic i només comparable amb els famosos blisters de l´illa de Lanzarote i en el seu conjunt amb la formació de columnes de basalt de la la Calzada dels gegants (The Giant´s Causeway) a la costa nord-est d´Irlanda. «Aquí estan al costat del riu i a Irlanda estan al costat del mar», va diferenciar Planagumà.

El fenomen havia estat detectat a la dècada dels 80. Fa poc, l´estudiós local Josep Oliveras en va fer difusió a través del Diari de Girona, la televisió i d´altres publicacions. Ara, el Parc Natural els ha documentat en base a l´estudi Informe de Patrimoni Geològic: Les Protuberàncies volcàniques del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts, fet per Llorenç Planagumà.

Planagumà va situar ahir la importància del monument geològic de Sant Joan les Fonts en el context del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. «Si les grederes del Croscat són l´estrella de l´explosió dels volcans, el Boscarró i el Molí Fondo són les estrelles de la part efusiva (l´escampada de lava) dels volcans». Va quantificar en tres els fenòmens volcànics de l´efusió: els tussols (La Fageda i el Bosc de Tosca a Santa Pau i les Preses), els blisters (Sant Joan les Fonts) i els forns (al parc de la Garrotxa no n´hi ha).

Pel que fa a l´origen de la lava fluïda (n´hi ha d´espessa) que va formar els blisters de Sant Joan, Planagumà va dir: «La colada només aflora, no sabem d´on ve». En canvi la colada superior –segons ell– prové del volcà la Garrinada a Olot. De la que queda tampoc ho tenia clar. Faria falta –segons ell– un estudi geoquímic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema