La suavitat del clima redueix els ocells hivernants a l'estany

Banyoles perd varietat d'ànecs i fredelugues, però té més gavians

09.02.2016 | 07:12
La suavitat del clima redueix els ocells hivernants a l'estany

Els censos anuals d'aus que realitza l'associació ecologista Limnos permet detectar canvis d'hàbits, alertar de la desaparició d'espècies o comprovar la recuperació d'altres. El cens ofereix una eina per optar a finançament europeu i planificar estratègies mediambientals a llarg termini

Els efectes del canvi climàtic fa temps que són tangibles i els hàbits dels ocells mostren una de les seves cares, la d'unes aus que ja no necessiten emigrar per hivernar en terres més temperades que les del nord d'Europa, com Girona. La menor diversitat d'ànecs a l'estany de Banyoles o la dràstica reducció de fredelugues al llarg dels últims anys ho demostren clarament.
El cens d'ocells aquàtics hivernants del Pla de l'Estany que l'associació ecologista Limnos fa 21 anys que organitza permet detectar variacions com aquestes, alertar de la desaparició d'espècies i garantir que aquest paratge s'inclogui en la catalogació europea de zones vulnerables, imprescindible per aspirar a recursos econòmics i establir estratègies a llarg termini. Així ho va explicar el coordinador del cens, el biòleg Carles Feo, que remarca que la feina recau en voluntaris. El darrer cens es va fer el 10 de gener a l'estany i el dia 17 a l'illa de Fares, al Fluvià, on el recompte el va coordinar l'Associació de Naturalistes de la Garrotxa.
L'increment de gavians i gavines és una de les dades més rellevants, tot i que Feo va matisar que "la gavina vulgar no està associada als problemes del gavià". Aquests perjudicis es van produir sobretot als anys 90, vinculats a l'abocador comarcal, però la situació s'ha anat controlant amb mesures dissuasives: petards i falcons. El biòleg va detallar que els gavians "són bastant agres?sius i poden destrossar altres espècies"; a més d'afectar la qualitat de l'aigua. Però el seu impacte no és només ecològic, ja que també embossen les canonades dels edificis i les naus industrials on busquen escalfor, posant-se als teulats. Encara que més anecdòtic, Feo va destacar que per primer cop s'ha vist una gavina menuda, una espècie d'alta mar.
Una de les espècies més abundants és l'ànec de coll verd, que cria a l'estany. En relació amb aquestes aus, Limnos ha observat que en els últims 5 o 6 anys ha augmentat la gent que els dóna menjar, una pràctica prohibida en el Reglament d'activitats de l'estany , ja que pot causar problemes de salut als ànecs i de sobrepoblació.
Una altra espècie destacable és la fotja, un ocell negre amb el bec blanc que a l'hiven és molt visible a la part urbana de l'estany. Aquesta au originària del centre d'Europa ha frenat la seva vinguda -probablement també pels hiverns suaus-, un fet que el biòleg va lamentar perquè es menja unes algues que creixen al fons de l'estany (caràcies) i ara estan proliferant, tal com han detectat els remers que hi entrenen. "La reducció de peixos herbívors i que la temperatura de l'aigua hagi pujat pot haver influït en les algues"; així que "com més fotges hi hagi, millor, perquè se les mengen", va resumir Feo.
El cens també serveix per donar fe del bon resultat d'actuacions com la creació d'aiguamolls a Porqueres, que ha servit per recuperar els cabussets, els xarxets i l'ànec griset. Els esplugabous -l'ocell blanc que se sol veure darrere tractors- s'han multiplicat per 4 des del 2010, quan van canviar un dormidor a la riba del Ter a Fontajau per l'Estany. "Són molt gregaris, cada nit se'ls veu volar de Banyoles, de Cornellà del Terri, del Pla de Martís per anar al dormidor", va descriure l'integrant de Limnos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema