La resistència de la Costa Brava al canvi climàtic

Avaluen l'impacte al litoral dels escenaris previstos per al 2100

15.02.2016 | 07:12
El Canal d´Investigació i Experimentació Marítima de la UPC, on s´assagen les solucions d´enginyeria.

Un projecte europeu planteja l'efecte del canvi climàtic sobre la costa mediterrània. Conclou que la sorra de les platges de la Costa Brava retrocedirà poc tot i la pujada
del nivell del mar, però els ports gironins sí que percebran les conseqüències de l'increment de la força de l'onatge

Les platges de la Costa Brava són la zona del litoral català que millor pot resistir el canvi climàtic, però els ports gironins en patiran més els efectes. És una de les primers conclusions del projecte europeu "Respostes al Canvi Climàtic de la Costa: estratègies d'innovació per a escenaris extrems-Adaptació i Mitigació" (RISES-AM, segons les sigles en anglès), coordinat pel Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en què participen onze centres de recerca més i universitats del Regne Unit, Holanda, Alemanya, Itàlia i Romania.
El projecte, explica el seu coordinador i director del Laboratori, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, "particularitza les projeccions globals de l'impacte del canvi climàtic sobre el Mediterrani espanyol" per proposar solucions d'enginyeria més eficients a qüestions com les inundacions o l'erosió. "Aquí el nivell mitjà del mar pujarà inicialment d'una manera una mica més lenta que en d'altres parts del món perquè l'estret de Gibraltar actuarà com un filtre, si bé després s'igualarà", indica.
L'estudi, que estarà enllestit enguany, inclourà l'anàlisi dels deltes, les platges urbanes i en general, totes les zones vulnerables de la costa. A Catalunya, un dels punts més afectats serà el delta de l'Ebre, ja que la seva superfície es podria veure reduïda a la meitat.
Per a les platges, indica l'investigador de la UPC, es treballa amb dos escenaris: que el nivell del mar pugi mig metre respecte a l'actualitat l'any 2100 o que creixi 0,9 metres. Per a determinades infraestructures crítiques, es té en compte una previsió més extrema que apunta a un increment d'1,8 metres del nivell del mar.
Un augment d'un metre en el nivell de l'aigua, expliquen des de la UPC, equival a una pèrdua de 100 metres d'amplada en una platja arenosa de poc pendent, com les del Maresme, i en bona part dels deltes, com el del Ter.
"El delta de la Tordera i zones com els aiguamolls de l'Empordà es veuran molt afectats per la pèrdua de territori", detalla Sánchez-Arcilla, que indica que, en canvi, les platges més estretes i amb més pendent, típiques de la Costa Brava, en sortiran més ben parades. "Solen ser platges més arrecerades i protegides, independitzades de manera natural les unes de les altres per les roques i els penya-segats, i això fa que perdin menys sorra, que en un futur pot ser un bé escàs", diu, però matisa que cal tenir en compte que, com més petita és la cala, qualsevol pujada del nivell del mar suposa més percentatge de superfície perduda.
En general, apunta l'expert, el litoral català patirà danys perquè té poca flexibilitat per plantejar solucions. "La geodiversitat de la costa catalana permet que resisteixi més que altres litorals més homogenis, però hem de pensar que tenim una costa rígida i artificial, hem construït sobre dunes, a primera línia, i hi ha poc espai de marge per reaccionar". La costadel Maresme i moltes platges de Tarragona són artificials i podrien desaparèixer d'aquí a l'any 2100, en el cas que no s'apliquin solucions, indiquen des de la UPC.
Un altre factor determinant en l'erosió de la costa, i sobretot dels ports, és el que provoquen les hèlixs dels vaixells. En un panorama de canvi climàtic en què es preveu que el nivell del mar i l'onatge augmentin, les hèlixs hauran de treballar amb més intensitat, especialment per entrar i sortir dels ports i maniobrar bé. En aproximar-se tant al fons de la sorra, aquesta s'erosiona. En la costa catalana, els ports gironins seran els més afectats, ja que la zona nord pateix unes onades més intenses per la força del vent de mestral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema