De les set ciutats amb més habitants de la província de Girona, cinc tenen un pacte de govern entre CDC i el PSC. La sociovergència s'ha fet encara més evident després que el grup socialista de l'Ajuntament de Girona arribés a un acord amb Convergència i Demòcrates per entrar a l'equip de govern de la capital de província, amb Marta Madrenas com a alcaldessa. Just quan el procés sobiranista ha separat CDC i el PSC al Parlament, la sociovergència ha crescut més que mai als ajuntaments de les principals ciutats gironines.
"Des de dues ideologies diferents podem sumar per Girona i podem expressar-nos amb llibertat de criteri en altres qüestions", va assegurar fa una setmana la portaveu del grup socialista a la capital de província, Sílvia Paneque. De la mateixa manera, la nova alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (CDC), va explicar que les dues formacions tindran llibertat de vot en els temes que no siguin estrictament de la ciutat, com és el cas de les qüestions que estiguin relacionades amb el procés independentista.
A l'espera de poder comprovar com és el funcionament de l'equip de govern sociovergent de Girona, que suma majoria absoluta, des de les eleccions municipals del mes de maig de l'any passat aquesta fórmula s'ha repetit a unes quantes ciutats. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CDC), va revalidar el càrrec el mes de juny amb el suport del PSC, a qui va agrair "haver estat capaç de posar els interessos de la ciutat per davant dels purament polítics i de partit". Ara bé, a la capital de l'Alt Empordà, l'aliança entre Convergència i el grup socialista no suma majoria absoluta. És per això que, fa menys d'un mes, l'equip de govern sociovergent de Figueres va signar un acord d'estabilitat amb Compromís d'Esquerres per Figueres, ja que aporta el vot que falta per arribar a la majoria.
La situació és similar a Blanes, on el mes de juny també es va formalitzar un pacte de govern entre el PSC i CDC. "Com més diversitat d'opinions, més complicitats hi haurà entre la societat i els polítics", va argumentar aleshores l'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez (PSC). Igual que a Figueres, el govern sociovergent de Blanes no suma majoria absoluta. D'aquesta manera, fa només una setmana, els regidors d'ERC de Blanes van confirmar que entraven a formar part de l'equip de govern socialista i convergent que, tot i la incorporació republicana, continua sense arribar a la majoria.
A Olot, amb l'objectiu de donar estabilitat al consistori, Convergència va pactar amb el PSC. Amb l'acord, el govern sociovergent de la capital de la Garrotxa suma majoria absoluta, amb Josep Maria Corominas (CDC) com a alcalde. El mateix que a Palafrugell, on el grup socialista va revalidar el pacte amb Convergència. Fins i tot, abans que Juli Fernández (PSC) tornés a ser investit alcalde, l'equip sociovergent de Palafrugell va incorporar el regidor de l'Entesa per "ampliar la base política", malgrat que l'aliança del PSC i CDC ja donava majoria.
Ara bé, l'afany de poder és responsable de la sociovergència als ajuntaments de les ciutats gironines? "Si nosaltres haguéssim prioritzat l'afany de poder o de rèdit electoral, en alguns casos ens hauria estat més rendible quedar-nos fora. Hem prioritzat l'afany d'estabilitat i de govern", valora Fernández, que també és el primer secretari del PSC a les comarques gironines. Pel que fa a la possibilitat de discrepància entre Convergència i el grup socialista pel procés sobiranista, el president de CDC a la província de Girona, Pere Vila, considera que "no hi ha d'haver cap problema" pel fet que "el teu soci preferent no estigui d'acord amb el que es proposa" de l'àmbit nacional des del consistori. El futur dirà si la sociovergència pot ampliar encara més el seu horitzó.
