Una patrulla dels Mossos d'Esquadra atura un vehicle a la Jonquera a la una de la matinada d'un dissabte i necessita dues hores i mitja per saber si el conductor té una ordre de recerca i captura. En canvi, una patrulla de la Policia Nacional espanyola té la informació en cinc minuts. Les "disfuncions" entre els diversos cossos policials amb competències a Catalunya perjudiquen la feina dels Mossos, segons denuncia Àngels Bosch, presidenta d'Eurocop, el sindicat europeu de policies. "Això no pot passar, fa que la nostra feina sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres també ens posa en perill", alerta Bosch en una entrevista feta abans dels atemptats de Brussel·les.

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ja va denunciar el gener de l'any passat a l'aleshores conseller de l'Interior, Ramon Espadaler, que durant els caps de setmana i les nits el Centre de Cooperació Policial i Duanera del Pertús "no es troba operatiu" i si els Mossos fan una identificació han de demanar-la per escrit a un centre similar d'Hendaia i la resposta triga un mínim de dues hores i mitja. En canvi, els agents de la Policia Nacional poden fer la consulta directament als francesos "via telefònica i tenen resposta immediata", denunciava la carta del sindicat.

"Si la transmissió d'informació no és fluida, el que fa és entorpir la nostra feina, que sigui menys eficaç", denuncia Bosch. Aquesta caporal dels Mossos i representant de tots els agents d'Europa lamenta que en una identificació a un cos policial li surti que la persona en qüestió té una ordre de detenció i a un altre no. "Això no pot passar", adverteix, remarcant que els Mossos o altres agents no poden estar en perill ni posar en perill la ciutadania perquè "desconeixen informació o reben informació equívoca".

Bosch destaca que tots els cossos policials europeus han fet seva la reivindicació, i reclamen un canvi legislatiu perquè a organismes com l'Europol, on actualment només pot anar "un únic membre, que és l'enllaç de l'Estat", hi puguin participar "totes les policies que tenen competències plenes a cada part del territori". "Això passa a Catalunya, però pot passar a Escòcia o Irlanda del Nord, on també hi ha policies que són integrals i amb plenes competències en el territori on desenvolupen l'activitat", explica.

D'altra banda, Bosch explica que les retallades en els pressupostos de la Generalitat "s'han notat moltíssim", tant pel que fa a la "reposició de material, de vehicles o la formació" com pel desplegament final de la plantilla. "Als Mossos falten 1.300 agents", adverteix. Bosch també avisa que "ara mateix no tots els Mossos tenen armilla antibales" i que no la tindran fins el 2017. "Hi ha agents que poden fer servei amb armilla i d'altres que no, és una situació una mica discriminatòria", lamenta. Des dels sindicats policials reclamen que "l'armilla sigui un equipament indispensable i bàsic per sortir a patrullar".

La representant policial també considera "desmotivador" que la Generalitat no hagi adquirit encara les pistoles tàser a què s'havia compromès. "Aquest material l'estem esperant, és una eina entremig del bastó policial i l'arma de foc que permet solucionar moltes actuacions que són difícils de resoldre evitant conseqüències més greus", explica.

Pel que fa a la formació, Bosch reclama una "estandardització a nivell europeu", especialment pel que fa a la lluita antiterrorista. "L'amenaça terrorista s'ha d'entendre des del punt de vista europeu, i no nacional", assegura la presidenta d'Eurocop, que demana que s'estableixin les formacions i el reciclatge que necessiten "tots els policies d'arreu d'Europa" perquè estiguin plenament coordinats i puguin actuar davant de l'amenaça de la mateixa manera.

Fins ara, lamenta Bosch, la formació que han fet els Mossos en aquest aspecte "és insuficient". "Demanem que sigui la formació que cal tant a nivell cultural com operatiu", reclama, considerant "molt positiu" el compromís del nou conseller de l'Interior d'invertir en recursos de "formació, material i equipament per a tots els Mossos" davant de l'amenaça gihadista.

Incrementar la cooperació

Després dels atemptats de Brussel·les, la presidenta d'Eurocop va reiterar que "més que mai cal que les forces policials cooperin i treballin plegades" reconeixent que "el terrorisme no té fronteres". "També hem de garantir que tots els agents de policia, i no només una elit petita, reben la formació adequada per respondre a incidents en el futur", indica. A més, avisa que en l'àmbit europeu "les retallades en el nombre de policies perjudiquen la lluita contra el terrorisme".