N-II, any 1995

El ministre d'Obres Públiques i Transports de 1995 era Josep Borrell Fontelles. Aquell any va anunciar les obres de desdoblament de tota la N-II al seu pas per les comarques gironines, entre la Jonquera i Tordera. 14 d'agost de 2013, la ministra Ana Pastor Julián anuncia des de Fornells de la Selva que tots els trams de la N-II al nord de Girona, de Vilademuls fins a la Jonquera, estarien licitats el 2014.

2 d'abril de 2016, accident de trànsit a la N-II a Pont de Molins amb set morts. El tram de Pont de Molins avui hauria d'estar en obres de desdoblament segons l'anunci de 2013, però la realitat és que res s'ha mogut perquè sigui així. Girona continua essent la demarcació de l'Estat amb menys quilòmetres d'autovia de titularitat estatal desdoblats.

Tanta gent tenim amics que han deixat la vida en aquest corredor de la mort que la ràbia davant cada nou accident només confirma la impotència col·lectiva d'una societat que, en aquest punt, no ha estat mai escoltada pel govern central en dues dècades. El desdoblament complert de la N-II és una qüestió de voluntat política i amb ben pocs anys s'hauria pogut desdoblar completament.

La setmana passada vaig conduir, amb motiu de les vacances de Setmana Santa, per centenars de quilòmetres d'autovies de l'Estat. I no em treia del cap la vergonya de la N-II. Alguns hi hem posat molta energia en empènyer aquesta obra. El resultat han estat engrunes inaugurades amb fanfàrria colonial. D'altres han mostrat una deixadesa insultant. Un exsecretari d'Estat d'infraestructures em va dir: "l'any 2011 tenia 130 milions consignats per la N-II, estàvem a punt de perdre les eleccions i anàvem ràpid licitant obres segons la prioritat política. Vaig rebre una trucada i els 130 milions van anar a parar a unes obres a Andalusia". Només reprodueixo el que em van dir.

Mas Casadevall

1 d'abril de 2016, visito el Mas Casadevall a Serinyà, en un deliciós enclavament amb vistes al Pirineu, les garrotxes i l'Empordà però sobretot acubillat per unes ondulants muntanyetes protectores, pur terraprim d'Empordà.

El senyor Lluís Desoi i la senyora Fina Burset, president i membre del comitè executiu, m'han convidat a visitar Mas Casadevall, on 38 persones viuen dia a dia un projecte per millorar l'atenció i la seva realització com a persones. He conegut el director de Mas Casadevall, Pep Mendoza, la conversa ha estat un no parar d'aprendre i de veure la seva passió, el seu projecte de vida, per assentar una metodologia que no para d'integrar nous instruments i que han permès l'autonomia i la realització de tantes persones.

El Mas Casadevall va néixer el 1988 com una iniciativa de vàries famílies amb parents autistes. Van fer un gran pas que, un cop més, en el nostre país va néixer de la iniciativa de la pròpia societat, i després les administracions i la filantropia han falcat la bona idea. Així es fa un país de qualitat, moltes vegades. Van guanyar dècades i van marcar el camí per altres societats. Avui, Mas Casadevall suposa també investigació a nivell internacional. S'ha acabat el vell concepte de centre i perifèria. Aquest Mas enmig de la verdor és centre i està connectat amb investigadors americans i europeus que treballen colze a colze.

El 2 d'abril és el dia mundial de conscienciació sobre l'autisme. Sortint del soroll, pur soroll prescindible, de la política polititzada d'aquests dies i entrant en les sinuoses carreteres que menen cap a Mas Casadevall, he transitat de l'estrafet món amb massa palla i poc gra a l'essència d'un projecte que ens fa tenir confiança en la bondat. Gràcies pel que feu.

No cal alarmar-se

Els parlaments aproven lleis, controlen el govern, aproven i controlen pressupostos i, finalment, tenen la funció "d'impuls al govern". I, sobretot, elegeixen un president que forma un govern. I poden fer caure el president amb una moció de censura amb candidat alternatiu, l'anomenada moció de censura constructiva. Així s'explica a les facultats de Dret i Ciències polítiques. No vull desmerèixer les mocions i les proposicions no de llei, jo mateix en sóc un productor i presentador assidu. Però això no és el més crucial.

Poso l'orella en la política catalana i escolto que una moció per dir que cada matí surt el sol pot provocar turbulències. De fet, si utilitzem llenguatge periodístic que ara es porta, a les grans capitals, hauríem de dir cataclismes i plagues severes. Res de tot això. Allò que compta és que Catalunya té govern, que governa bé i que té un president dedicat a governar i recórrer el país i a pensar estratègicament. Allò que compta és que en cap cas no es poden convocar eleccions en un any perquè així ho diu la llei -perquè les últimes foren eleccions avançades-, allò que compta és que hi ha estabilitat. A vegades hi ha mocions que només serveixen per tocar el violí o per tocar allò que no sona. És a dir, res de res. Tot va bé per als que ho volen fer bé.

La llotja del Bernabéu

Primera comissió d'Indústria de la legislatura espanyola. En aquesta legislatura, que d'aquí a un mes just sabrem si té viabilitat, continuo essent portaveu d'afers exteriors però he demanat poder treballar en un camp amb retorn directe sobre la nostra societat i que conec prou bé. Per això també sóc portaveu d'Indústria, energia i turisme.

Després de tres hores de debats, intervencions, votacions i pactes, el que queda clar és que el PP està sol, aïllat. Amb quina diferència hem discutit i votat sobre política energètica, fraking, cas Castor... respecte a l'anterior legislatura. Per cert, la concessió de l'explotació de la planta Castor va ser adjudicada el 10 de juny de 2010, en ple govern socialista. Qui va escriure les clàusules que donen cobertura legal a que les empreses de Florentino Pérez cobrin 1.350 milions d'euros d'indemnització? Que ja estem pagant tots de manera incrustada en la factura del gas.

Qui va escriure les clàusules del contracte de TPFerro que pot fer que el mateix empresari, juntament amb la contrapart francesa, rebi 400 milions d'euros més els 200 ja rebuts pel lucre cessants d'unes obres acabades i no utilitzades. El regulador i el supervisor tenen un paper clau per fer una economia amb normes de joc netes o una economia de la llotja de contractació anomenada "palco del Bernabéu". Allí on mai s'han acordat obres de desdoblament de la N-II.