La Fundació Secretariat Gitano ha escollit Girona per presentar una campanya, a nivell de tot Catalunya, contra l'absentisme escolar de l'alumnat gitano. Per fer-ho, l'entitat -que ja suma 30 anys en defensa de la millora de les condicions de vida d'aquest col·lectiu- ha comptat amb la implicació del Departament d'Ensenyament i de l'Ajuntament de Girona, així com d'una nodrida representació de professionals dels serveis educatius i socials i de les famílies del sector est de la ciutat, els barris de Font de la Pólvora i Vila-roja. La iniciativa es proposa mantenir els estudiants a les aules, almenys fins que completin l'etapa obligatòria, conscienciar dels efectes de la desescolarització i inculcar la idea que formar-se no implica perdre la identitat. En l'actualitat, 6 de cada 10 infants gitanos deixen l'escola abans d'hora.
«Leonor deja la escuela» és la campanya que s'articula al voltant d'un vídeo protagonitzat per «la Leonor real i altres nens reals» -tal com s'hi afirma-, els quals comparteixen els seus «somnis» de futur. El de la Leonor que dóna nom al projecte, i que aclareix que ella no és princesa, és ser doctora.
La presentació del projecte va donar veu a totes les parts implicades, des de l'administració -representada per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró-, als veïns, els escolars i els professionals de les diferents àrees que hi treballen. Durant la seva intervenció, Madrenas va afirmar que «només vetllant pels joves aconseguirem una societat més justa i valuosa», fet pel qual va incidir en la necessitat que «no abandonin l'escolarització obligatòria». Per la seva banda, Miró va assegurar que aquest és un assumpte prioritari per al Departament d'Ensenyament i per a les administracions locals, «malgrat -va reconèixer- els recursos escassos».
Precisament, la directora de la Fundació Secretariat Gitano, Carmen Méndez, va demanar «l'esforç» de l'administració pública «perquè situï el tema gitano a la seva agenda política»; alhora que va assenyalar la necessitat que «els agents educatius hi creguin» i que les famílies vegin en l'escolarització una via per millorar la societat, així com també «que estudiar vol dir la possibilitat d'escollir» -va remarcar. Dos representants més de l'entitat, Jairo Jiménez i Paqui Maya, van oferir una radiografia general de la realitat educativa del col·lectiu i van destacar els bons resultats que ha obtingut un programa que, des del 2009, ofereix suport i orientació a estudiants gitanos de Badalona i Sabadell: per exemple, que el 79% s'ha graduat a ESO.
Després va ser el torn d'una desena d'estudiants de Secundària gironins, pertanyents a la comunitat gitana, que estan escolaritzats a La Salle, Les Alzines, els instituts Montilivi, Carles Rahola i Santiago Sobrequés. Les noies i els nois van explicar la professió a la qual es volen dedicar -la psicologia, el dret, l'administració, l'ensenyament...- i van agrair el suport que reben de les famílies per avançar en la seva formació. Moltes d'elles escoltaven les seves paraules ja que van acudir a la presentació de la campanya, a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona. La Fundació Secretariat Gitano també va convidar i va demanar que aportessin la seva experiència a les persones responsables de la direcció de l'escola Font de la Pólvora i l'institut Carles Rahola, Pilar Marco i Joaquim Ruhí, que van coincidir a qualificar d'«imprescindible» la implicació de les famílies i a alertar del problema de l'absentisme. L'exresponsable de l'Equip d'Atenció Psicopedagògica, Maribel Ministral, va concretar que el 25% de l'alumnat gitano no comença l'ESO o l'abandona a mig fer; un fet que, tal com va assenyalar, ha agreujat la crisi econòmica tant per la reducció de recursos de l'administració com per les necessitats de les famílies. La ronda d'intervencions es va completar, entre d'altres, amb tècnics de diferents àrees que van instar a repensar un model d'escola oberta al barri i van reclamar inversió de recursos per tal que això sigui possible.
Sobre l'absentisme, Nicolasa Zapata, la tia Nico -tal com la va presentar Jairo Jiménez-, va oferir un testimoni especialment significatiu, ja que aquesta dona gitana treballa colze a colze amb els serveis socials municipals, les associacions de pares i els diferents serveis educatius per tal de lluitar contra l'absentisme escolar al sector Est. Com ella mateixa va explicar, la seva activitat comença a les 6 del matí per contribuir a reduir les absències d'estudiants tot fent un control als autobusos escolars i comprovant l'assistència tant als instituts com a les escoles. «Abans anava casa per casa, però ara m'he modernitzat i ho faig per telèfon», va explicar.
