La pobresa severa i cronificada que passa d'infants a adults s'incrementa a Girona

Un 40% de les famílies que recorren a Càritas no tenen cap ingrés i el nombre de gent gran atesa augmenta un 20%

28.04.2016 | 07:27

L'entitat humanitària del Bisbat ha mostrat una radiografia de l'exclusió i la marginació social de les comarques de Girona, feta a partir de la tasca que ha realitzat a través de 44 projectes socials diferents i de 277 serveis, desenvolupats a les seves 48 Càritas locals. El balanç de l'últim any mostra l'aprofundiment de les situacions de pobresa i assenyala la manca de feina amb sous dignes com un dels problemes més greus.

Càritas ha comprovat l'augment i la consolidació de la pobresa severa, cronificada i intergeneracional a les comarques de Girona durant el 2015, quan el 40% de les famílies que va atendre no tenia cap ingrés. Aquestes realitats resumeixen l'essència de l'activitat de l'entitat humanitària al llarg de l'últim any, en el qual ha ofert atenció a un 20% més de persones grans que el 2014, amb la voluntat d'ajudar un col·lectiu que pateix situacions de solitud i de pobresa intensa que, moltes vegades, queda amagada.

El secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori, va subratllar les dificultats de la gent gran que malviu estirant unes pensions baixes. Per aquest motiu, Càritas ha volgut posar el focus en aquest grup de persones i el 2015 en va atendre 873, el triple que fa 10 anys. El 72% de la gent gran amb la que ha realitzat algun projecte social -com «Ser gran en dignitat» o «Apadrinar un avi», que ha implicat el voluntariat més jove- viu sola, el 78% té més de 80 anys i el 15% en té més de 60.

Esforç amb la infància
Altres índexs significatius de la Memòria de Càritas de l'any passat són que el 40% d'usuaris dels seus programes hi estan des de fa més de dos anys i que un 48% hi continua acudint aquest 2016. Aquests són alguns dels paràmetres que porten l'entitat a denunciar que la desigualtat social creix i a advertir que «s'ha de treballar la igualtat d'oportunitats des de la infància», com va afirmar Batllori, amb l'objectiu de combatre la persistència de la pobresa en el pas d'una generació a una altra. Per deixar clar el problema, el secretari general de Càritas va recordar l'últim informe de la fundació Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA), segons el qual -va remarcar- «8 de cada 10 infants que van viure amb greus dificultats quan eren nens, les continuen tenint».

«Hi ha persones que s'estan quedant enrere perquè les situacions són més greus i la pobresa més intensa», va refermar Martí Batllori, qui va explicar que el concepte a combatre és el de «pobresa familiar» -econòmica, ener-gètica, amb mancances infantils sense cobrir- i la seva transmissió intergeneracional.

A partir de la seva experiència, el secretari general de Càritas Diocesana de Girona va negar que l'evolució positiva de les dades macroeconòmiques estigui revertint en la població més vulnerable; «perquè -va considerar- no només és necessària la feina, sinó salaris dignes», ja que «les situacions de pobresa crònica s'han aprofundit». Així ho posa de manifest que el 40% d'usuaris dels programes de Càritas hi portin més de dos anys i que aquestes persones o famílies hagin passat de necessitar sis intervencions anuals a nou, o que gairebé la meitat -el 49%- hagi rebut atenció en més d'un projecte.

Aquest panorama, que es complementa amb altres dades significatives de la seva memòria d'activitats, fa que Càritas assenyali uns reptes de futur clars: la necessitat de promoure el lloguer social, com a resposta a la impossibilitat d'assumir els costos d'un habitatge; el treball digne, com a via per sortir de la pobresa; i l'establiment d'ingressos mínims garantits per a determinats col·lectius, pensant en les persones que han perdut la feina i les prestacions.

A tot això, el balanç d'ingressos de Càritas va pujar a 7.413.402 €, mentre que la inversió va ser de 7.436.867 euros. El gruix de la inversió, el 83,67%, es va correspondre a acció social; mentre que el 55,07% dels ingressos van provenir de fons privats i el 44,93% d'origen públic. També destaca la creació de 50 llocs de treball per a persones en risc d'exclusió, a través d'Ecosol Empresa d'Inserció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema