L'empresa Estabanell Energia, amb seu a Granollers, preveu posar en marxa una xarxa intel·ligent a Vallfogona de Ripollès que permetrà als usuaris de 27 masos disseminats poder gestionar l'energia elèctrica produïda amb plaques solars i compartir els excedents en aquesta mateixa illa energètica. El setembre entrarà en funcionament de forma experimental. El projecte, batejat com a Smart Rural Grid, va començar el 2014 i finalitzarà el 2017. L'objectiu final és dotar a les zones rurals d'una xarxa elèctrica amb prestacions equiparables a les de les grans ciutats sense haver de construir més torres ni tirar més cable, evitant així un impacte ambiental. El pressupost és de prop de 5 milions -la majoria provinents de la Comissió Europea- i hi participen empreses catalanes, d'Alemanya, Irlanda i Noruega.
Vallfogona de Ripollès, un municipi de poc més de 200 habitants i una superfície de 39 quilòmetres quadrats, ha representat un autèntic repte per a Estabanell Energia. «Aquí la velocitat de dades a vegades va i a vegades no; els masos estan molt dispersos i hi ha una orografia molt variada, de manera que tot plegat és molt complex per a la gestió de les comunicacions», explica el director executiu de l'empresa, Santi Martínez, dedicada principalment a la distribució i comercialització d'electricitat. És per això que van pensar que si aconseguien que la xarxa intel·ligent funcionés aquí, es podria implementar a la resta de llocs d'una forma més fàcil.
La idea de fer-ho en un entorn rural va començar a gestar-se quan van veure que no s'havia fet mai. «Es parla molt de les ciutats intel·ligents però no dels pobles», afirma Martínez, que recorda que el 24% de la població europea viu en àrees rurals on hi ha menys de150 habitants per quilòmetre quadrat. També hi va tenir a veure que més de la meitat de la xarxa que gestiona Estabanell Energia es troba en zones rurals disperses, de manera que aquest projecte tenia molt sentit per a ells.
L'objectiu final és aconseguir dotar els pobles d'una xarxa elèctrica que es pugui equiparar a la de les grans ciutats sense necessitat de grans inversions ni de reforçar les instal·lacions amb més torres elèctriques i més cablejat, que tindrien un gran impacte al territori.
Al mateix temps, es vol evitar la fractura digital i permetre reequilibrar el territori. I és que segons Martínez, «entre les ciutats i pobles hi hauria d'haver una relació completa en l'aspecte digital per aconseguir que tot el territori sigui intel·ligent». Ara mateix, però, això no és possible i per això van creure que calia avançar en aquesta direcció.
La proposta que van fer arribar a la Unió Europea era molt clara: a les zones rurals disperses, amb poca població i on es genera poca riquesa hi hauria d'haver una gestió intel·ligent de la xarxa, on els usuaris poguessin generar la seva electricitat de forma renovable i decidir a qui la poden vendre en cas de tenir excedents.
El projecte compta amb un total de 27 masos disseminats que configuraran una illa energètica. Aquest estiu s'instal·laran plaques solars a dos d'aquests masos, que seran els que produiran l'energia renovable. Martínez subratlla que la prova pilot no busca «desconnectar-los» de la xarxa de distribució convencional sinó que demostrarà que en cas d'incidència, com podria ser fruit d'una forta nevada, el sistema serà capaç de posar en marxa aquest sistema alternatiu de manera que el servei no quedarà interromput. Tot quedarà automatitzat però també es podrà fer de forma monitoritzada des del centre de control que l'empresa té a Granollers, si és necessari.
La previsió meteorològica és un factor que també s'ha tingut en compte i per això el sistema treballarà preveient el que passarà en les següents 24 hores. D'aquesta manera, podrà saber en quin moment es preveu la màxima producció d'energia renovable i si hi haurà factors que en minvaran la capacitat.
Més ràpid que les lleis
Un altre aspecte clau del projecte és que permetrà crear un mercat local d'energia on els usuaris podran comprar i vendre energia en funció de la que necessitin. Així per exemple, si un veí té un excedent d'electricitat a les hores de màxima producció i n'hi ha un altre a qui li interessa comprar-ne es podrien posar d'acord i decidir a quin preu. Actualment el sistema permet abocar l'energia excedent a la xarxa de forma anònima però no pas escollir a qui l'hi pots subministrar i encara menys a quin preu.
La gestió de les illes energètiques on els usuaris es converteixen en productors amb capacitat de decisió no està permesa a l'Estat espanyol. «Tot això ho podem fer perquè estem sota del paraigües d'un projecte europeu perquè la llei arriba on arriba; la tecnologia ha de poder avançar igualment perquè si no encara tindríem tecnologies dels anys 50», subratlla Martínez. En aquest sentit, afirma que s'està veient un canvi històric on els usuaris volen prendre decisions i aquí la tecnologia hi pot tenir un paper fonamental perquè pot demostrar que és possible. I llavors, afegeix el director executiu, seran els mateixos ciutadans que pressionaran perquè els països canviïn la normativa.
