No m'he equivocat. Esperava resposta de l'alcaldessa Marta Felip i l'he obtinguda. Ningú mai, abans, li havia dit tan clar i pel seu nom el que jo vaig escriure fa uns dies. La seva insolvència i la seva ineptitud per presidir l'Ajuntament de Figueres han dictat el seu escrit. En conseqüència, res no hi havia de personal en el meu article, faltaria més, sinó estricta observança del que va succeint darrerament en la seva gestió pública a partir d'una clatellada electoral d'aquelles que fan història. Per exemple, la penúltima, la presència de nombroses rates a l'hort d'una escola pública que no pot tenir causa en el compostador per més que aquest s'hagi clausurat. Simplement ha succeït que en el mirall ofert, no s'ha agradat.

Tanmateix, «la Marta», se m'ha enfadat i em diu que no havent nascut, ni viscut a la capital de l'Empordà no estic autoritzat a parlar ni de Figueres ni de la seva actuació com alcaldessa de Figueres. Per aquesta regla de tres, que en regla del nou es converteix respecte al fet que primer fa o diu i després potser fins i tot pensa, el nostre insigne Josep Pla només hauria tractat del seu mas de Llofriu, per exemple, o els també immortals Josep Maria de Sagarra Joan Margall exclusivament de Barcelona. Per no saber, la senyora Felip no sap ni fer un mal acudit.

I com pot parlar de Figueres i a més amb detall?, em pregunta. Li ofereixo dues respostes: no vaig parlar de Figueres, que és una realitat digna que la supera amb escreix, sinó de la seva governança municipal i, la segona, perquè si ho hagués fet, m'empara un dret inherent a la condició humana com és la llibertat d'expressió.

O és que del «repartir carnets de catalanitat», eufemisme franquista del «afecto al régimen», que alguns independentistes practiquen, ara anirem de la seva maneta a presentar instància per obtenir autorització per poder parlar de la ciutat d'en Salvador Dalí? Disculpi la molèstia: la seva interrogació té arrel feixista.

No nega cap dels fets que he presentat. No nega que va perdre el 32,08% de l'electorat de la llavors CiU, no nega que somriu molt i escolta poc, no nega que se'n va anar a Xina -pagant-li els contribuents- a estrènyer llaços amb els seus 1.367 milions d'habitants, no nega que va carregar contra l'Exèrcit i després va aprovar una moció descompensada a la baixa, no nega que posar un «no retroactiu» ha comportat que l'únic policia municipal discapacitat en acte de servei i posteriorment acomiadat no pugui accedir a fer altres feines per sentir-se útil, no nega que el seu Ajuntament estigui sota sospita d'Antifrau, Fiscalia i òrgans judicials per afers diversos, no nega que sigui una solemne estupidesa manifestar que la primera institució figuerenca es personarà com a interessat (!) en un futurible procediment judicial relatiu a fundació privada vinculada a Càrites, quan és ?obligació legal conèixer la destinació d'ajuts públics i fiscalitzar-los, i no nega que el Pla d'ordenació urbanística s'ha convertit en un apilonament de pedaços sovint inconnexes, per la mandra que li fa anar a un de nou de dalt a baix.

L'alcaldessa que va sortir de casa amb 6.148 vots i 12 regidors, però que va tornar-hi en només 4.015 vots i 7 regidors, es pregunta d'on trec aquestes «ínfules de detall». Doncs d'aquest mateix diari. Hauria de llegir més per formar-se una miqueta més.

És tan antic com la mateixa Terra que, mancant raons i arguments, els poca soltes passin a l'àmbit privat. Nego, rotundament, que en el passat li hagi ofert serveis jurídics, cosa que res m'impedia de fer, i li faig dos aclariments que l'avui conseller Santi Vila no em desmentirà, ni que sigui perquè de testimonis n'hi ha.

El primer, que a sol·licitud seva, el vaig assessorar en un afer que podia comportar més que simples maldecaps administratius a l'Ajuntament, el qual no puc explicitar per raons deontològiques; el segon, que el llavors alcalde també em va demanar que donés una ullada al codi de bones pràctiques que vostè havia redactat, reportant-li el meu parer, que fou negatiu. No es va emetre cap factura d'honoraris per aquests dos assumptes, però sabut i conegut és que la primera víctima del seu codi va ésser el seu regidor d'Hisenda.

Tot un èxit de les seves ocurrències. Vol que segueixi? Callada està molt millor.