Un cop d'Estat a la xarxa i una legislatura que comença

Començo per dir que no vull escriure gaire sobre l'atemptat terrorista a Niça ni sobre el cop d'Estat fallit a Turquia. Perquè en els dos casos encara hi ha molt per escatir. Especialment en allò referent al cop d'Estat a Turquia i la ràpida reacció del president Erdogan depurant una part notable de l'aparell de l'Estat. Ja veurem qui hi ha al darrere, la trama i el profit que en treu l'actual majoria per adoptar més mesures d'excepció. Segurament, aquest es el primer cop d'Estat d'un país del nostre entorn geopolític que hem viscut a càmera lenta per les cadenes de televisió i a través de les xarxes socials. Els revolts dels rumors, la informació i la desinformació, els revolts de Twitter i dels whatsApp.

Ahir, diversos grups de conversa es van escalfar en poca estona. Alguns que es donen per especialistes en política exterior les van dir de l'alçada d'un campanar. En aquests casos, el millor és la prudència i dir "la nit serà llarga". De fet, els rumors ja havien enviat Erdogan volant a Alemanya, uns, i a Teheran, uns altres. I a partir d'aquí, grans teories de la conspiració. Les xarxes democratitzen encara més la conversa global, però tambe ajuden a disseminar l'estupidesa. En aquests temps de fast food, fast news, fast emotions... hi ha coses que necessiten deixar-les reposar i l'anàlisi correponent.

Per cert, les coses necessiten el seu temps però el Ministeri d'Afers Exteriors del Regne d'Espanya potser estava dormint la becaina, perquè només ha fet un comunicat oficial el dissabte 16 de juliol, a les 15.57h., quan totes les cancelleries del món ja havien pres partit per l'Estat de dret. Esperaven veure per on tombaria la moneda? El Govern d'Aznar va ser l'únic europeu a reconèixer la legitimitat d'un cop d'Estat a Veneçuela i el resultat és que els ressorts del poder veneçolà -d'un populisme còsmic, sigui escrit de passada- no van parar fins instal·lar en la política espanyola els que ells havien format i finançat. Resposta mancada de reflexes del ministre d'Exteriors. Alguns diuen que ja té el cap a una altra banda, concretament a la presidència del Congrés dels Diputats que s'elegirà dimarts que ve al matí. Però això, a més d'un comentari d'una font amb autoritat, sobretot és el típic rumor de l'època de la hiperconectivitat de la societat en xarxa. Ja veurem.

Comença la legislatura

Dimarts a les deu del matí, constitució del Congrés i del Senat de la dotzena legislatura espanyola des de la recuperació de la democràcia. L'onzena ha estat penosament curta i fallida. El cost d'unes noves eleccions, les terceres, pel 27 de novembre -aquests son els números pessimistes que es fan a Madrid- seria catastròfic per la reputació que encara li quedi a la política espanyola, que ja és curta curta.

Ara, el joc del gat i el gos passa perquè el PSOE ha enviat el missatge, per canals discrets, que està disposat a una abstenció avergonyida en la segona volta... Si... Ciudadanos vota a favor de la investidura del candidat Mariano Rajoy. Hi ha una lògica en tot això: si Ciutadans va votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez-prèvia negociació programàtica-, per què no hauria de fer el mateix amb el Partit Popular, previa negociació?

Ciutadans sap que té el 80% dels vots que són d'antics votants dels conservadors espanyols, sap que això pot ser l'abraçada de l'ós perquè els partits xarnera mai han funcionat en el mitjà termini en la política espanyola (CDS, PRD, UPyD...). Però, sobretot, saben que els poderosos despatxos des d'on han estat inspirats tenen una malvolença difícil de superar contra Rajoy. I aquí hauríem de parlar de les empreses d'energia renovable i algun banc que abans era caixa.

sense informació del "gobierno"

Dilluns a dos quarts de cinc de la tarda ens han convocat a la Diputació Permanent que tancarà l'onzena legislatura. La veritat dels fets és que el Govern espanyol va tancar la persiana de la seva relació amb el Congrés i el Senat el mes d'octubre de l'any passat, quan es van convocar les eleccions del 20 de desembre i des d'aleshores no ha tornat a estar sotmès a control parlamentari, tot i estar davant d'un Parlament renovat i amb plena legitimitat recentment sortida de les urnes.

Si hi ha Govern a l'agost i comença a comparèixer al setembre voldrà dir, en l'escenari optimista, que aquest govern del PP -que ha tornat a guanyar les eleccions amb aquest estil del quietisme, no cal oblidar-ho- haurà estat un any pràcticament passant del poder legislatiu.

L'anterior legislatura vaig registrar més de quaranta preguntes parlamentàries, no me'n van contestar cap. Les tornaré a registrar el primer dia de legislatura, la propera setmana. No vull ni pensar que aquest Gobierno se sent mes còmode sense control, com abans ("haga como yo, no se meta en política"). La veritat es que, enguany, s'ha fet molt difícil conèixer el capteniment de l'executiu espanyol. Quants cops s'han passat pel clatell les partides pressupostàries per a les comarques gironines... i tot el que vulguin preguntar.

La veritat és que dimarts s'obre una legislatura que, si no és fallida, donarà molt de joc al Parlament i a una certa aritmètica variable -almenys fins que es resolgui el pa-norama polític basc. Aquests mesos, els hauríem d'aprofitar els parlamentaris gironins i catalans per fer front comú. Perquè, sumats, sumem una majoria molt àmplia. La majoria que sembla que no vol sumar Pedro San-chez, tot i haver-ne estat invitat.

una nota per negociar

Crònica d'un dels caps de partit que va anar a la Moncloa a parlar de la investidura: Rajoy es va treure un paperet de l'americana i va començar a redactar amb to burocràtic que convé aprovar el sostre de despesa al mes d'agost -la Unió Europea colla- i que s'han de presentar els pressupostos l'1 d'octubre. I que per això se l'ha de votar. Una passió reformista i regeneradora perfectament descriptible.

I mentre passa les pàgines del Marca, espera que els socialistes perdin els nervis. L'Espanya política és una gran jugada de botifarra d'un nivell de vol gallinaci. Així estem.