La protecció de zones residencials, prioritat davant dels incendis

Tots els ajuntaments gironins hauran de tenir dissenyada, en finalitzar aquest any, la planificació de protecció d'urbanitzacions

16.08.2016 | 07:16
Urbanització del Baix Empordà envoltada de massa forestal · ACN

Els agents rurals van fer més de 3.000 actuacions l'any passat a les comarques gironines per evitar que una guspira es tradueixi en desenes d'hectàrees cremades. Inspeccions de línies elèctriques, de l'estat en què es troben carreteres i línies de tren o altres punts on una guspira pot encendre el sotabosc (com ara àrees recreatives) en són exemples. Les actuacions dels rurals per prevenir focs s'estenen a totes les comarques. L'any passat, on se'n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguida del Pla de l'Estany (597), de la Selva (501) i del Gironès (454).

La demarcació arrossega des de fa temps una clara assignatura pendent: les franges de protecció a urbanitzacions i masos aïllats, on s'ha de deixar net un tram de 25 metres per evitar que les flames arribin a les cases. En aquesta línia, el Departament d'Agricultura s'ha fixat que tots els municipis gironins tinguin dibuixat sobre plànol a finals d'any on cal fer aquests perímetres de protecció. Després, caldrà executar totes les franges (i sobretot, mantenir-les).

Perímetres d'urbanitzacions

En paral·lel a la feina dels rurals sobre el terreny, hi ha també la del Departament d'Agricultura que treballa en "la gestió dels boscos, per evitar que estiguin plens de combustible vegetal que facilitarà la propagació d'un incendi", explica la directora dels serveis territorials a Girona, Elisenda Guillaumes.

D'aquí neix el pla de franges a urbanitzacions o masos aïllats, que decreten que, com a mínim, ha de tenir un perímetre de 25 metres i que s'han convertit en la gran assignatura pendent a la demarcació. Aquí, el gran incendi de l'Empordà del 2012 va marcar un punt d'inflexió. "Els Bombers van haver de destinar esforços a desallotjar gent d'urbanitzacions i cases que no tenien fetes les franges, i això suposava no poder-se dedicar a atacar el foc", recorda Guillaumes.

Per això, l'objectiu de la Generalitat és que, a finals d'aquest mateix any, tots els municipis de la demarcació de girona hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d'haver franges de protecció. I a partir d'aquí, instar que s'executin com més aviat millor.

Taxa als veïns

Per tirar-ho endavant, es preveuen fer línies d'ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí, enclavat en ple parc natural.

"Tenim una desena d'urbanitzacions i ens convé mantenir netes les franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment", explica l'alcalde, Josep Maria Rufí.

"Aquest és un tema clau per a la seguretat de les persones; la franja de protecció permet que un foc forestal baixi d'intensitat quan arribi a tocar de cases d'urbanitzacions", hi afegeix Ignasi Dalmases.

Denúncies contra elèctriques

Davant un incompliment, els agents rurals aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d'imprudències clares (fer foc on no està permès) o si el gestor d'alguna infraestructura fa ulls clucs a l'obligació de tenir-la neta de vegetació.

Només a la demarcació de Girona, els agents rurals van interposar l'any passat 146 denúncies i gairebé el 30% van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions per tenir els vorals de les carreteres plens de matolls.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema