Girona ja no té Via Làctia

L'excés de llum ha perjudicat tot el paisatge nocturn

23.08.2016 | 07:25
Girona ja no té Via Làctia

La galàxia del sistema solar s'ha extingit per a un terç de la humanitat. La Via Làctia, que s'ha vist des de l'inici dels temps fins al s. XX, ja no és visible a bona part de la província, ni d'Espanya, ni d'Europa. Menys encara el cel primitiu, el que no està afectat per la boira taronja o blava de la llum artificial. Si un gironí volgués veure el cel nocturn en tota la seva immensitat, el lloc més proper que tindria és el Sàhara occidental.

"La Via Làctia? Deu ser el camí del camió cisterna que va de la granja de vaques a l'embotelladora de llet". Sí, probablement els que hagin tingut el privilegi d'observar a ull nu aquesta galàxia del sistema solar se'n riguin si mai senten una resposta així, però al pas que anem podria convertir-se en habitual entre les noves generacions de gironins perquè la Via Làctia ja no existeix a Girona ciutat ni tampoc a la costa. És el que té haver canviat les estrelles pels fanals. Ara tenim molta llum però veiem poques coses. Formem part del terç de la humanitat que ja no té nits fosques, com demostra el Nou atles mundial de la lluentor del cel nocturn cartografiat per un equip internacional liderat per l'italià Fabio Falchi i publicat a Science Advances.

La boira lluminosa que ha creat la llum artificial instal·lada a la província "representa una profunda alteració d'una experiència humana fonamental" com és "l'oportunitat perquè cada persona pugui veure i reflexionar sobre el cel nocturn". Aquesta observació que està recollida en l'esmentat estudi científic fa més fàcil entendre que estem davant d'un greu problema de contaminació, perquè ja ningú pot mirar al cel nocturn i veure a la demarcació el cel primitiu que s'ha vist des de l'inici dels temps fins al segle XX, on només brillaven la Lluna, les estrelles, la Via Làctia i la llum zodiacal. Aquest cel encara existeix, però el lloc més proper per veure'l és al Sàhara occidental. D'aquí a allà, tot el paisatge nocturn està malmès.

"La contaminació lluminosa provoca conseqüències ecològiques globals, planteja qüestions de salut pública i malgasta energia i diners", conclou l'estudi, i encara que és un problema fàcil de mitigar -només cal apagar els llums-, les seves conseqüències són més difícils de solucionar perquè estem parlant de "pèrdua de biodiversitat i cultura".

Les receptes per revertir la situació són senzilles i lògiques: "No instal·lar enllumenat que enviï la llum en qualsevol direcció per sobre de l'horitzó a l'àrea a il·luminar, utilitzar el mínim de llum per a la tasca, apagar els llum o baixar els seus nivells substancialment quan l'àrea no estigui en ús, disminuir el flux total instal·lat, i limitar fortament la llum blava que interfereix amb els ritmes circadians".

Potser no cal que la província sigui com el Txad, la República Centreafricana, Madagascar, Groenlàndia, Somàlia o Mauritània, on més de tres quartes parts dels seus habitants viuen en condicions de cel primitiu, però segurament l'exemple de Singapur, San Marino, Kuwait, Qatar, Malta, Emirats Àrabs Units, Israel i Egipte tampoc sigui l'òptim perquè tenen un cel nocturn tan brillant que l'ull humà és incapaç d'adaptar-se totalment a la visió nocturna. Ni què dir de l'absurd que resulta intentar aixecar el cap per veure les estrelles, perquè no hi són.

De mica en mica ens hem acabat robant el cel. Mentrestant, cada nit un camió cisterna porta la llet de la granja a l'embotelladora i la Via Làctia acaba dins un tetrabrick a la lleixa del supermercat. Era això, oi?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema