Científics de la Universitat de Barcelona (UB) han descrit per primera vegada que les algues posseeixen una baixa capacitat de reproducció i una dinàmica de creixement molt lenta, similar a la dels arbres terrestres, pel que corren el risc de desaparèixer amb els canvis mediambientals i l'activitat humana.

En una investigació, els resultats de la qual publica la revista "Journal of Ecology", els biòlegs de la UB han alertat que els boscos submarins de l'alga marina 'Cystoseira zosteroides', una espècie vulnerable i endèmica del Mediterrani, poden desaparèixer en poc temps pels efectes d'episodis meteorològics extrems.

Entre 2008 i 2012, l'equip de la UB i l'IRBio ha estudiat les comunitats de C. zosteroides a les illes Columbretes, a la costa del Montgrí, a les illes Medes i al Cap de Creus.

Segons l'estudi, els efectes d'un temporal intens cada 25 anys podrien fer desaparèixer les poblacions d'aquesta alga marina, de gran valor ecològic per a la biodiversitat marina.

La investigació l'han fet Pol Capdevila i Bernat Hereu, professors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i Joan Lluís Riera i Cristina Linares, del mateix Departament.

Capdevila ha explicat que "C. zosteroides, un alga marró, és una espècie que forma densos boscos submarins que generen hàbitat, protecció i aliment per als organismes marins".

Malgrat el seu valor ecològic, encara no hi ha molta bibliografia científica sobre aquesta espècie d'alga, una de les més sensibles als impactes mediambientals i antropogènics al Mediterrani.

"Al Mediterrani hi ha hagut un declivi dràstic de les algues formadores d'hàbitat -principalment, les dels gèneres Cystoseira i Sargassum- durant els últims anys", ha avisat Capdevila.

Per exemple, "a França, s'ha reduït dràsticament en algunes àrees marines, sobretot per activitats antropogèniques, com la construcció de ports o la contaminació", segons el biòleg.

"A les illes Medes (Girona) hi ha una població de Cystoseira que encara s'està recuperant dels efectes del temporal del 26 de desembre del 2008, un episodi extrem amb vents de força inusual, i onades de fins a 14 metres, que va causar la mortalitat del 79 % de les comunitats d'aquesta espècie", ha revelat el científic.

"Tots els estudis científics sobre algues en el medi marí són difícils, ja que cal bussejar per arribar als fons marins. L'alga 'Cystoseira zosteroides', a més, viu en ambients molt profunds, i en aquestes condicions tenim poc temps d'immersió per estudiar in situ", ha detallat Capdevila.

Segons la investigació, les algues adopten estratègies de vida molt diferents en els hàbitats marins. Algunes es comporten com les plantes herbàcies (viuen pocs anys i es reprodueixen molt), mentre que altres s'assemblen als arbres (viuen molts anys, creixen lentament i es reprodueixen poc).

Segons Capdevila, "els arbres terrestres i C. zosteroides inverteixen molts recursos en biomassa estructural (creixement del tronc d'un arbre); per això, tenen una alta taxa de supervivència i viuen molts anys, més de cinquanta en el cas de l'alga".

Aquesta estratègia, tot i això, dificulta la capacitat de l'alga per adaptar-se a les pertorbacions externes al mig marí.

"L'alga viu en ambients profunds i molt estables, on els recursos, sobretot la llum i els nutrients, són limitats. Com ha evolucionat en un ambient molt tranquil, li és molt difícil reaccionar als canvis en poc temps", alerta l'investigador.

Impactes locals com les arts de pesca abandonades (xarxes, tremall, fils), la contaminació o la terbolesa, i altres més globals (escalfament i acidificació oceànica), són els factors que més amenacen les poblacions d'algues al Mediterrani.

Segons els autors, l'alga pot compensar les pertorbacions a través de l'arribada de nous individus, però, la dinàmica lenta de les poblacions d'algues fa que necessitin molts anys per recuperar-se, fins i tot dècades.

A més, els biòlegs alerten que, com és una espècie formadora d'hàbitat, la seva desaparició comporta la pèrdua de les espècies associades a l'entorn marí, i també té un paper important en la producció primària dels ecosistemes marins, i per tant, en l'aportació de carboni al sistema.

Capdevila també ha lamentat que, en general, les algues són espècies que generen poc interès i és difícil adquirir recursos econòmics per estudiar-les.