El magistrat titular del Jutjat Penal número 5 de Girona, José Luis Gómez Arbona, iniciarà divendres una prova pilot a la seva sala instaurant la mediació penal com a nou mecanisme per rescabalar el dany moral i material de les víctimes i facilitar als acusats una eina que els permeti responsabilitzar-se del que hagin fet, els faci ser conscients de les conseqüències dels seus actes i arribin a un acord amb les víctimes que, de retruc, els suposarà aconseguir automàticament un atenuant molt qualificat que els permetrà rebaixar la pena.
La mediació penal és un d'aquests préstecs del dret anglosaxó que s'havia incorporat al dret espanyol però que els jutges tampoc tenien clar com aplicar fins que en la darrera reforma del Codi Penal es va preveure condicionar la suspensió de les penes de presó al compliment dels acords de mediació (article 84.1).
A excepció dels delictes per violència domèstica, atemptat a l'autoritat i contra la llibertat sexual, el Jutjat Penal número 5 de Girona donarà facilitat als acords de mediació en la resta de casos. El magistrat titular d'aquesta sala penal no intervindrà mai perquè serà la persona que haurà de sentenciar el cas quan hi hagi judici oral i tota la mediació anirà a càrrec d'un equip de psicòlegs, que elaboraran un informe explicitant si les parts han arribat a un acord o no.
En el fons, es tracta d'un exercici d'empatia entre víctimes i acusats. Òbviament no hi haurà possibilitat d'entesa en tots els assumptes però hi haurà casos -ha passat en altres llocs on s'aplica aquest sistema- que l'admissió dels fets d'un delinqüent, el seu sincer penediment davant la víctima, la comprensió del dany causat i el compromís a sotmetre's a algun tipus de tractament per no tornar a delinquir, seran suficients perquè la víctima se senti rescabalada.
En casos així, el magistrat titular del Penal número 5 considerarà l'acord de mediació com un atenuant molt qualificat, la qual cosa provocarà un nombre més alt de sentències absolutòries, la imposició de penes més lleus i l'agilització dels senyalaments dels judicis. La mediació penal també ofereix un nou paper a la víctima, ja que aquesta només es tenia en compte com a testimoni per a l'esclariment dels fets i per calcular indemnitzacions, deixant al marge altres necessitats morals, com escoltar el penediment del delinqüent o explicar-li com el delicte la va fer sentir.
De "motu proprio"
Aquest sistema ha sigut adoptat per iniciativa pròpia del magistrat del Jutjat Penal número 5 de Girona, qui el 13 de juny de 2016 va emetre un Acord Governatiu -vegin imatge- en el qual explicava el sistema de funcionament de la mediació penal i avisava que començaria a implantar-lo a la seva sala el divendres 21 d'octubre -ja hi ha vuit casos-. A partir d'aleshores, cada divendres el jutjat es dedicarà a tasques de mediació penal.
Els primers dies la mediació es farà sense confrontar l'acusat -sempre assistit de lletrat- i la víctima els quals, si així ho desitgen, en noves trobades sí podran mantenir un cara a cara per explicar-se: un els motius que l'han dut a delinquir i l'altre de quina manera es va sentir i les conseqüències que ha ocasionat l'infractor.
L'objectiu és doble: evitar la reiteració delictiva i que la víctima se senti moralment rescabalada.
