De les disfuncions sexuals n'hem parlat a diversos articles però val la pena insistir-hi una mica més. Així a grosso modo, tenir una disfunció sexual només vol dir que la nostra sexualitat no acaba de funcionar: no, no és res terrible!

Ens poden passar diferents coses: els homes poden tenir problemes amb les ereccions, que poden no ser-hi o ser poc fermes, o poden ejacular de seguida, abans d'haver tingut temps de gaudir la relació sexual; les dones poden sentir que el seu cos no respon, que no hi ha lubricació, per exemple, com si la màquina no s'engegués; també poden sentir dolor durant el coit o que tenen la vagina tancada, com si no hi pogués entrar res.

Tant homes com dones poden tenir poques ganes de tenir relacions sexuals, por de tenir relacions sexuals, dificultats per sentir plaer o dificultats per tenir orgasmes. De tot això en diem disfuncions sexuals i cada una té un nom determinat (disfunció erèctil, anorgàsmia, disparèunia, etc.) Quan hi posem aquests noms sembla que parlem d'una cosa molt greu (m'han diagnosticat disparèunia, glups) però en realitat no ho és tant. Ens pot passar a tots que en algun moment de la vida la nostra vida sexual s'encalli. Sí, a tu i a mi, també. Molt bé, doncs ara resulta que tinc una disfunció sexual X. I ara què he de fer? Primer de tot, no espantar-se ni atabalar-se. Són coses que passen i ho repetirem, si cal, fins a l'infinit.

A partir d'aquí, la primera cosa que hem de fer és esbrinar per què ens passa. Trobar-ne la causa. Per què tinc aquesta disfunció? Com hem repetit moltes vegades, el primer pas sempre és descartar una causa mèdica, física.

Aquí ens pot ajudar el metge de capçalera, el ginecòleg o l'uròleg. Si hi ha un problema físic o una medicació que interfereixi en la resposta sexual, hem de solucionar això.

Si en canvi en aquest pla no ens passa res, aleshores haurem d'esbrinar què ens passa a un nivell més profund. I aquí és possible que necessitem ajuda professional, perquè fer-ho sols és difícil. Llavors es tracta simplement d'anar revisant aspectes de la nostra vida, de la nostra relació de parella, les nostre creences relacionades amb la sexualitat, les nostres experiències sexuals passades, les nostres pors i inseguretats... fins a trobar què passa, per què el nostre cos es revela. Per després, és clar, solucionar-ho.

Val la pena, val la pena, val la pena, ho repetirem les vegades que calgui: de vida només en tenim una i la sexualitat n'és una part fonamental.

Si ens fa patir, la nostra vida és més trista, més descafeïnada, menys interessant i divertida. I com hem dit moltes vegades: hi ha alguns «nusos» que es poden desfer molt fàcilment. D'altres no tant, és clar, a vegades cal temps. Però sigui com sigui, sempre val la pena.