El rol social atribuït a les dones provoca la invisibilitat d'un col·lectiu molt específic, el de les nenes amb altes capacitats intel·lectuals, que s'esforcen per amagar-les. Experts alerten que només s'arriba a identificar el 30% de les noies que tenen un talent especial, en contraposició amb el 70% dels nens, un fet que la Fundació per l'ajuda a nens i joves d'altes capacitats (Fanjac) a Girona ha comprovat en les activitats que organitza.

A partir de la seva experiència, l'entitat ha constatat diferències entre sexes. La vicepresidenta de la Fanjac a Girona, Maria Teresa Gómez, va explicar que elles s'esforcen per dissimular les altes capacitats, tant per evitar sentir-se diferents com l'exclusió amb què solen castigar-les la resta de companys. En canvi, els nens que es troben en la mateixa situació reaccionen davant els atacs i criden l'atenció, una actitud que serveix de toc d'alerta per als mestres i obre el camí perquè es puguin identificar els seus talents.

Gómez va afirmar que aquesta realitat és palpable en totes les propostes que organitza la Fanjac a Girona i es fa més evident entre l'alumnat més gran. Aquest curs 2016-2017, la fundació ofereix vuit tallers i un projecte extracurricular que realitza amb la Universitat de Girona.

Prop de 300 estudiants participen en aquestes activitats, un centenar als tallers i 200 al programa conjunt amb la UdG, que enguany se centra en la màgia. Gómez va concretar que la majoria dels inscrits són alumnes de Primària i d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), ja que els més grans acostumen a participar en grups de joves a Barcelona. En canvi, al campus que la Fanjac organitzarà al juliol preveu l'assistència d'infants i joves de totes les edats.

Estratègies per treure mala nota

Maria Teresa Gómez ha escoltat nenes explicant que «s'esforcen a baixar la nota perquè, sinó, els diuen empollones o els nens no volen saber res d'elles». Recorda una que calculava com havia de fer-ho per no treure notes tan altes; o una alumna de tercer de Primària que es lamentava perquè, després de no haver fet cap falta en un dictat a classe, les amigues la van deixar sola justament per això. Gómez va aclarir que situacions com aquestes passen sobretot en nenes, per por a que les excloguin del grup; i va assenyalar que una petició habitual als pares és que les canviïn de centre, «perquè no se sàpiga».

La vicepresidenta de la Fanjac ha viscut situacions de nenes que han errat, expressament, les proves per identificar les altes capacitats. I en recorda especialment una, que el primer dia ho va fer tot malament però el segon va millorar perquè Gómez va demanar a la seva mare -i mestra- que hi estigués present; aquesta alumna va deixar clar que no volia que el resultat se sabés.

Per la vicepresidenta de la Fanjac a Girona, el mecanisme que activen les nenes, de manera automàtica, està determinat pel rol social que pesa sobre les dones. Això va advertir que dificulta detectar les altes capacitats entre les alumnes, «perquè s'amaguen», i oferir-les el suport adequat a les seves necessitats. «En canvi, els nens són explosius», va contraposar.