Un estudi pioner en què ha participat l'hospital Josep Trueta de Girona ha demostrat per primera vegada els beneficis a llarg termini de tractar els ictus amb microcatèters, una eina de nova generació que desobstrueix les artèries afectades en els infarts cerebrals més complexos. Aquesta recerca catalana, anomenada Revascat, ja va provar fa dos anys que els pacients amb ictus tractats amb microcatèters multipliquen per quatre les possibilitats de tenir més autonomia en la seva vida diària, augmenten un 70% les opcions de recuperació de la capacitat funcional, redueixen a més de la meitat la mida final de l'infart cerebral causat per l'ictus i, en general, tenen una millor qualitat de vida.
Ahir es van publicar nous resultats del Revascat a la revista Lancet Neurology que indiquen que aquest tractament, a més dels beneficis pel pacient, també té implicacions importants per la seva avaluació en àmbit de cost-eficàcia a llarg termini, perquè passat un any de l'afectació del tractament, el pacient manté la millora experimentada durant els primers dies després del tractament.
«El que ha permès veure l'estudi és que un tractament tan complex i que mou molts recursos sanitaris és una inversió que val molt la pena perquè el benefici vist en els primers moments no es perd passat el temps», indica el doctor Joaquín Serena, cap de la Unitat d'Ictus de l'hospital Trueta i participant del Revascat.
Aquesta recerca íntegrament catalana l'han desenvolupat, a més del Trueta, als hospitals Vall d'Hebron, Clínic, Bellvitge, Germans Trias i Sant Pau i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Pittsburg.
Entre novembre de 2012 i desembre de 2014 fins a 200 pacients catalans van participar en aquest treball d'investigació que, juntament amb els d'altres grups internacionals, ha estat un assaig clínic pioner en l'àmbit de la patologia vascular cerebral.
En el cas del Trueta, a més d'aportar pacients a l'estudi, s'ha encarregat de centralitzar l'avaluació de tots els malalts participants amb un sistema estandaritzat que permet unificar criteris.
Es feia servir una doble avaluació del pacient: al cap de cinc dies, tres mesos i un any després del tractament, el neuròleg del malalt li feia un control per determinar el seu estat i enregistrava l'exploració en vídeo.
En la segona avaluació, anomenada «avaluació cega», el doctor Serena va analitzar els vídeos dels 200 pacients entrevistats, sense conèixer la valoració del primer neuròleg ni saber si el malalt havia rebut el tractament estudiat o no.
Tractament a Barcelona
Cada any, 1.700 gironins pateixen un infart cerebral, una afectació que és la primera causa de mort entre les dones catalanes, la tercera en homes i la primera causa de discapacitat. Es produeix per una alteració de la circulació de la sang al cervell i el tractament precoç és bàsic perquè el pacient es recuperi i minimitzar les seves seqüeles. En un 15% dels casos la causa és una hemorràgia cerebral però els ictus més comuns són els isquèmics (85%), en què una artèria del cervell s'obstrueix per un trombe.
Els catèters de nova generació estudiats pel Revascat usen una malla per atrapar el trombe i desobstruir l'artèria: el procediment suposa arribar a zones molt delicades del cervell per navegació endovascular i extreure el trombe mitjançant la introducció d'un catèter des de l'artèria femoral fins a l'àrea afectada.
Actualment només es realitza als hospitals terciaris de Barcelona i els pacients gironins que ho requereixen s'indentifiquen el més ràpidament possible per derivar-los a Can Ruti, a Badalona.
El doctor Serena confia que els resultats de l'estudi ajudin les autoritats sanitàries a apostar per aquesta tècnica i que arribi també al Trueta, un dels hospitals catalans que més ictus tracta al cap de l'any. Actualment un professional gironí s'està formant a Can Ruti i el responsable de la Unitat d'Ictus considera que Girona podria fer el tractament amb microcatèters en un parell d'anys, perquè disposa de les condicions necessàries per realitzar-lo.
