El canvi climàtic alenteix la recuperació del bosc cremat

Investigadors de la UdG vinculen l'aridesa amb una regeneració més lenta dels arbres i els animals

06.04.2017 | 17:02

L'aridesa que provoca el canvi climàtic alenteix la recuperació dels boscos que han patit un incendi, segons un estudi amb participació de la Universitat de Girona que acaba de publicar la prestigiosa revista Plos One.

Segons la recerca en què han participat els investigadors del grup de recerca en Biologia Animal de la UdG, Roger Puig-Gironès i Pere Pons, amb l'investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya-Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CTFC-CREAF), Lluís Brotons, l'alentiment es produeix tant en la regeneració vegetal com en la recuperació de les poblacions d'animals que viuen al bosc cremat, sobretot als matolls i al sotabosc.

La investigació forma part del primer capítol de la tesi doctoral de Roger Puig-Gironès, dirigida per Pere Pons, que també aborda la importància dels rosegadors del bosc, com ratolins i talpons, després que hi hagi un incendi, ja que són un component destacat pel funcionament dels ecosistemes forestals: són preses de multitud de depredadors, s'alimenten de llavors i les dispersen i, també, contribueixen a l'aeració i fertilitat del sòl amb la seva activitat subterrània.

En aquest sentit, els investigadors que han participat a l'estudi alerten que la gestió forestal hauria de tenir en compte la recuperació de ratolins i talpons, ja que els rosegadors responen ràpidament als canvis que tenen lloc després dels incendis.

Aquells que sobreviuen al foc dins els seus caus poden mantenir-se a l'àrea cremada si l'aliment és suficient i el nou hàbitat els és favorable.

A més, els investigadors han demostrat que la recolonització des d'àrees no cremades properes és fonamental.

D'altra banda, segons la tesi, la tala de grans àrees cremades pot modificar l'hàbitat, afectar les poblacions animals, posar en risc la recuperació natural de la vegetació i alterar la heterogeneïtat del paisatge, tan important per a la biodiversitat.

Per als investigadors, és clau comprendre la dinàmica de recolonització ja que els permet anticipar què pot passar amb els animals que consumeixen i dispersen llavors en els paisatges cremats.

L'afectació a aquestes espècies podria tenir efectes sobre la vegetació, la qual depèn dels seus «serveis» per assolir una regeneració reeixida.

Resultats científics

Els resultats obtinguts a la tesi de Roger Puig mostren que, sis mesos després del foc, el ratolí de bosc abunda a la perifèria de l'àrea cremada per l'arribada d'individus de zones no afectades. En canvi, el ratolí mediterrani, en el mateix període, ja ha colonitzat tota l'àrea cremada. D'altra banda, el ratolí de bosc presenta major abundància en àrees cremades no talades, respecte les cremades i talades, on es restringeix a les zones amb presència de branques derivades dels treballs forestals.

Per contra, el ratolí mediterrani i el talpó dels prats són més abundants en els hàbitats talats i simplificats. Aquestes diferències entre espècies en la selecció de l'espai, poden garantir la dispersió de llavors per part dels rosegadors en les zones cremades, siguin o no talades.

Per la seva part, l'estudi publicat per Plos One inclou l'anàlisi de més de 3.000 mostrejos d'ocells i vegetació efectuats en setanta àrees cremades repartides per Catalunya, utilitzant les espècies de tallarols que fan el niu i s'alimenten en els matolls, com a model per explorar la influència que té l'aridesa en la regeneració després d'un incendi forestal.

Així, l'augment de l'aridesa a escala de Catalunya afecta negativament la recuperació de la vegetació, el nombre d'espècies d'aus i l'abundància dels tallarols de matollar.

A més, la recuperació de les poblacions de la bosqueta vulgar i del tallarol de garriga després del foc es va alentir als llocs més àrids.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema