Olot repassa si els edificis de les congregacions religioses paguen IBI

La CUP demana un esforç de recaptació per tal d'afrontar les polítiques socials i culturals. Les fundacions sense ànim de lucre no paguen l'impost

16.11.2017 | 09:43
Mireia Tresserras, segona per l´esquerra, en un ple.

L'Ajuntament d'Olot ha repassat si els edificis que són propietat de congregacions religioses paguen l'Impost de Béns Immobles. En concret, han mirat en el cadastre els pisos que són d'organitzacions religioses. El resultat ha estat que sí paguen IBI quan són propietats resultats d'un herència i sense activitat. En tot cas, de situacions d'aquestes n'hi ha poques, però n'hi ha. Ho va explicar la regidora d'Hisenda, Montserrat Torras (PDeCAT), en el darrer ple i ho va precisar ahir.

En l'explicació referent a l'aprovació de les Ordenances Fiscals del 2017, Torras va exposar: «Ens varen dir que miréssim si totes les congregacions religioses de la ciutat paguen l'Impost de Béns Immobles». Va explicar que les fundacions sense ànim de lucre estan exemptes de l'impost de societats i no han de pagar l'IBI. Es tracta del sistema que, en gran part, fan servir els serveis dedicats a l'atenció a malalts o necessitats dependents del clergat. Torras va indicar que el clergat té molt ben lligat el tema de la fiscalitat a través del concordat (acord entre l'església i l'Estat)

Torras va fer referència a una demanda de Mireia Tresserras (regidora de la CUP). Tresserras va explicar que el seu grup considera l'ordre de les ordenances fiscals en la línia de «qui té més paga més, qui té menys paga menys i qui no té no paga».

A partir d'aquest concepte, Tresserras va demanar un esforç per trobar forats en els llistats del cadastre i identificar on hi ha possibilitats d'aplicar l'IBI. També va exposar la necessitat de trobar situacions que li aportin recursos per afrontar les polítiques socials i culturals públiques i igualitàries

Sobre la base de la igualtat, la CUP va plantejar la situació fiscal de les congregacions religioses que «treuen un possible rèdit en concepte de lloguer de pisos». Va explicar que a partir de la proposta han pogut saber que l'Ajuntament ja fa el que pot en concepte de detectar les organitzacions d'àmbit religiós que tenen pisos. Tot i que va precisar que «algunes associacions poden entrar en un tipus de fórmula legal que se'ns escapen». Tresserras va demanar que l'Ajuntament intenti controlar més bé l'Impost de Béns Immòbles. A partir de fer més controls, segons ella, Vic ha aconseguit incrementar en 250.000 euros els seus ingressos per IBI.

Tresserras va considerar que a partir d'una millora en l'organització podrien aplicar un Impost de Béns Immobles diferenciat segons la capacitat dels contribuents. Va assenyalar les grans superfícies comercials com a llocs per incidir.

Per la seva part, Montserrat Torras va precisar que l'IBI és l'impost més just, perquè grava la propietat. Va esmentar que la llei permet diferenciar en un 10% un sector determinat d'activitat en l'aplicació de l'IBI. Segons ella, en aquest 10% hi podrien entrar les grans superfícies comercials. Aixo no obstant, va apuntar que abans de fer res faran un estudi molt concret i a partir dels resultats estudiaran les possibilitats.

Torras va exposar que Olot ingressa menys en concepte d'IBI que les localitats veïnes. Va posar d'exemple que Figueres amb 45.000 habitants ingressa 49 milions d'euros.

Segons ella, en la proporció de Figueres, Olot hauria de recaptar 14 milions d'euros i només en recapta nou. També va enumerar que Olot va per sota de Banyoles en uns 800.000 euros. A més, va exposar que Manlleu amb un ajuntament d'ERC ha apujat l'IBI en un 4,5% .

Per la seva part, Anna Barnadadas (ERC) va enumerar algunes localitats que no han apujat l'Impost de Béns Immobles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema