No blood va ser qualificat com un dels millors discos d'electrònica de la història espanyola. Però el distanciament entre Carlos Jean i Najwa Nimri i les seves carreres van arribar a la dissolució, ara ja s'ha vist que temporal, de Najwajean. Al cap de deu anys tornen amb Till It Breaks mirant al rock, canvien d'estil i presenten la seva nova etapa a l'Auditori de Girona.

Per què han trigat tant a oferir un treball discogràfic?

Jo estava treballant i en Carlos també, amb projectes per separat. La ruptura després del primer disc va suposar camins molt diferents. Però el primer que vam fer dins la indústria musical va ser plegats, i va agradar molt. Així que encara que ara haguem fet les nostres carreres indepentment, crèiem que tornar a fer un disc junts seria positiu.

I l'experiència ha estat a l'alçada de les expectatives?

Per nosaltres, i tant que sí. Després del primer disc, en Carlos va començar a produir per a moltíssima gent, i ara ens hem reunit sabent moltes més coses. El procés de creació ha sigut molt emocionant, molt intens.

I quin és aquest procés creatiu que se segueix a Najwajean?

Jo composo constantment, i faig una mica de tot. H0 noto a l'hora d'entrar a producció, que és una terminologia una mica confusa a Espanya perquè el paper del creador, el productor, l'arreglista, no és prou diferenciat. El paper d'en Carlos entra sobretot al moment de donar forma real al tema, en crear l'estructura d'una cançó de tres minuts i mig. Allà és quan més noto la rapidesa i la mà d'en Carlos, que és un mestre. Amb tota la resta jo em defenso bé sola, perquè estic acostumada a fer coses per a mi, però ell és genial a l'hora d'empaquetar tot el material.

Però què aporta cadascú?

Quan més noto la feina que fem és quan treballo per separat. Creem junts, jo porto les lletres fetes exceptuant alguna cançó, i també acostumo a portar les melodies al cap. En el cas del single, Crime, ha estat així; però a una de les meves favorites, For me tonight, la melodia ha sortit de manera conjunta.

La principal diferència de Till it Breaks amb No blood és que aquí el so és més directe, més visceral...

El rock es tracta d'això!

I per tant, el disc és una reconciliació amb aquest estil, o és que mai hi havien estat renyits?

No només no hi estàvem renyits, sinó que hem decidit fer-ho d'aquesta manera per la necessitat de tocar en directe. Mai no ho havíem fet, i al primer disc hi havia guitarres elèctriques però d'una manera més rudimentària, ens ho fèiem tot nosaltres, no comptàvem com ara amb un gran guitarrista. I per a mi, guitarra elèctrica és sinònim de rock.

I com és que van fugir del directe al primer disc?

Era un aspecte de la música al qual no em volia enfrontar. Tenia molta feina amb el cinema, i a més tampoc no era una cosa que tingués en ment. M'interessava explorar el timbre de veu, arribar al so que volia aconseguir, que em semblava que era una de les maneres d'arribar al públic. Però ara sí que volíem fer directes, i vam prescindir una mica de l'electrònica. I així, gairebé dos anys de concerts i gravacions, girant i gaudint.

I amb què es trobarà el públic que vingui a veure'ls aquesta nit a l'Auditori de Girona?

El que sí que voldria dir és que malauradament, el baixista i el guitarrista habituals de la banda no hi seran. Sé que podria semblar un problema, perquè la formació estaria una mica coixa, però ho compensarem perquè el públic ens agafarà amb moltíssimes ganes. Recordo ser a Girona amb el meu disc Walkabout, i va ser un concert molt guapo. Avui prometem molta adrenalina, defensant un concert de rock sobre l'escenari que crec que gaudiran moltes persones que ja ens coneixen sobradament.