Dels 221 municipis de les comarques de Girona, la majoria no diposen de cap mecanisme de conservació del seu fons fotogràfic; a banda, la majoria dels seus tècnics municipals no han rebut formació en termes legals i tècnics, tot i la nova realitat digital.

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi de camp pioner a Catalunya, impulsat per l'INSPAI i que es va presentar en el marc de la II Jornada Tècnica Patrimoni fotogràfic de les comarques gironines, celebrada ahir a la Fontana d'Or.

Aquest estudi abraça els 221 municipis, els 7 consells comarcals i la Diputació de Girona, així com els arxius comarcals i la biblioteca de Peralada. Una de les primeres conclusions que se n'extreu és que 200 municipis no formen part del Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), i, per tant, tan sols 35 administracions tenen un gestor de la imatge. D'aquesta manera, es considera que el 85% de les administracions gironines no disposen de les condicions idònies per conservar imatges, i no els donen un tractament apropiat.

En la mateixa línia, s'observa una gran fractura entre els centres adscrits al SAC i els que no ho estan, ja que els primers disposen de personal i recursos econòmics per tractar correctament el patrimoni documental.

Val a dir que tot i que hi ha una gran tendència a parlar del "valor patrimonial" de les fotografies, no totes en tenen. En realitat, segons l'estudi, la majoria de les imatges no són béns patrimonials perquè són molt recents (tenen entre 40 i 100 anys); tanmateix, no s'ha d'oblidar la seva importància com a font d'informació, i el valor artístic, testimonial, documental, pedagògic i social que sí tenen.

Aquest estudi també posa de relleu que "avui, les imatges -fixes o en moviment- formen part de l'activitat quotidiana de les persones, i no només dels sectors professionals que tradicionalment les han utilitzades, tals com l'educació, l'art, els arxius, les biblioteques, els museus, la publicitat, la premsa i els mitjans de comunicació en general". Per tant, es vol fer palès que la imatge ha esdevingut així una font imprescindible per entendre la nostra realitat i context.