El càncer s´emporta al lingüista Joan Solà

GIRONA | EFE/DDG El filòleg i lingüista Joan Solà, mort a Barcelona als 70 anys, va saber combinar el rigor del científic amb la capacitat pedagògica per transmetre els seus coneixements i punts de vista als seus alumnes i al públic en general. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009 i Creu de Sant Jordi 2005, també era vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic Emèrit de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, a més de doctor honoris causa per la de Lleida.

La capella ardent de Joan Solà s'obrirà avui en el paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), on cap a les 15.30 hores es farà la cerimònia de comiat del lingüista.

Nascut l'any 1940 a la localitat lleidatana de Bell-lloc d'Urgell, Solà va estudiar Magisteri a Lleida, es va doctorar en Filologia Catalana a la UB i posteriorment va ampliar estudis en Lingüística General a les universitats de Reading i Exeter (Regne Unit).

Compromès fermament amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la seva pèrdua ha estat lamentada per tots els partits polítics de l'arc parlamentari de Catalunya, inclòs el Partit Popular.

També el Govern català i el Parlament de Catalunya han sentit la mort de Solà, de qui el president de la cambra autonòmica, Ernest Benach, va recordar que insistia en "la necessitat de redreçar la situació -del català- per preservar la nostra personalitat i exigia valentia als diputats".
Joan Solà va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística.

El lingüista va rebre un últim homenatge a la Universitat de Barcelona en forma de llibre, 10 textos d'homenatge (Empúries, 2010), el passat dia 20 d'aquest mes. Ha impulsat i dirigit amb ajuda de Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya la famosa Gramàtica del Català Contemporani (Empúries).

Amb Jordi Mir va dirigir l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra, de les quals ja s'han publicat diversos dels nou volums previstos, i està en procés de correcció, i va editar l'obra de Joan Corominas.

Va obtenir els premis a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el premi d'investigació crítica Serra d'Or per la seva obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900.

L'any passat va intervenir en una sessió plenària del Parlament de Catalunya, convidat expressament pel president de la cambra, en la qual va instar els polítics catalans a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir "una llengua rica que pot caminar al costat de les altres en igualtat de condicions".