Quan passaven pocs minuts de les 9 del vespre de dissabte i arrencava el concert d'Els Amics de les Arts a l'Auditori, el Barça ja tenia l'Almeria destrossat amb un 0-6 a favor. La mateixa superioritat que els nois de Pep Guardiola van demostrar a l'estadi dels Jocs del Mediterrani, partit que es va poder anar seguint també des de l'Auditori amb constants referències al resultat per part dels músics, es podria ampliar al grup. Els primers acords que van sonar va ser els de Super bon noi, però hagués sonat el que hagués sonat, el partit estava guanyat davant de 1.200 persones entregades que feia més d'un mes que havien esgotat les localitats. Una festa en tota regla, vaja.

Va ser un èxit merescut? Sí, sens dubte. I això que, qui subscriu, ha de confessar que la primera cançó que va escoltar d'Els Amics (L'home que treballa fent de gos), li va semblar abominable i segurament mesos enrere no s'hauria pogut imaginar gaudint d'un concert d'aquest grup. Amb l'Auditori entregat d'inici, el grup podia haver optat per "plantar l'autobús", aplicar una tàctica defensiva i amb "quatre cançons mal comptades deixar que passessin els minuts", però en canvi va regalar dues hores de diversió per a tots els públics. És el que té ser honest amb el que es fa.

L'espectacle que proposen Els Amics de les Arts va més enllà de la interpretació pura i dura d'un disc en directe. Omplir l'Auditori no és gens fàcil i aconseguir que el públic vibri, encara menys. Ells, a mida que anaven caient gols a Almeria, anaven ampliant també el seu compte a Girona. I això que van reservar "les més bones" pel tram final, segons van confessar.

Un dels moments més divertits de la nit va ser quan van connectar a travès d'Internet amb Bogotà amb el seu tècnic de so, el banyolí Albert Cortada. Tot va venir perquè Els Amics pretenien emular els U2, que l'any passat en els seus concerts al Camp Nou de Barcelona van fer el mateix amb l'Estació Espacial Internacional. Aquest moment va donar pas a Exercici Seixanta, i ja per aquells moments el 0-8 era una realitat a Almeria, i també a l'Auditori.

Abans el públic ja s'havia deixat anar a base de bé amb La merda se'ns menja, A vegades i Per mars i muntanyes i per a la recta final es van guardar 4-3-3, que va servir per acabar el recital abans dels bisos. Els Amics es van guadar Jean Luc per al fi de festa. La gent no es va reprimir més i va acabar dreta després de dues hores intenses de sana distracció. De bon rotllo.