El joc de Ripper, disponible des de fa uns dies en les llibreries dels països hispanoparlants i també en català, suposa un gir significatiu en la trajectòria d'aquesta escriptora a la qual li agraden «els desafiaments». Mai havia publicat una novel·la de crims. La història del llibre ocorre el 2012 i està situada a San Francisco, la ciutat de Califòrnia en la qual ella viu des de fa més de vint anys i una terra «optimista», per sobre de tot. Aquest optimisme es reflecteix en la novel·la, en la qual «passen coses que si succeïssin a Llatinoamèrica dirien que és realisme màgic, però com que passen als Estats Units és medicina alternativa», comenta l'escriptora.

Poc aficionada a la novel·la policíaca, Allende en va llegir un bon grapat firmades per escriptors escandinaus quan preparava El joc de Ripper, com les de Stieg Larsson. Però es va adonar que ella no pot escriure aquest tipus d'obres «perquè són molt sòrdides, molt negatives, no hi ha cap redempció. Tot és fosc i jo no sóc així», assegura l'escriptora en l'entrevista. «Vaig decidir escriure una novel·la de les meves i ficar-li crims, així, com qui afegeix sal, per veure què sortia». I el que va sortir és pur Allende.

Per documentar-se, va assistir a una conferència d'escriptors de novel·les policials on va aprendre «moltes coses». Va parlar amb policies, detectius i metges forenses. I amb un psicòleg especialitzat en assassins en sèrie. En el llibre, Allèn tria un joc de rol per anar explicant els crims que commouen la ciutat de San Francisco i voltants. La idea se li va ocórrer en veure a la seva néta Andrea jugar a Ripper, un joc que tracta d'enxampar a Jack «el destripador» a Londres, el 1888.

Va traslladar l'acció a San Francisco i la va situar en l'època actual, però «la idea és la mateixa». Els jugadors són uns quants adolescents, més un avi entranyable, que és com el que li hagués agradat tenir a l'escriptora. El fet que «vagin per davant de la policia en la recerca dels crims és perquè no estan obstaculitzats per la burocràcia i els mètodes policials. Tenen imaginació, intuïció, tot el que la policia no pot emprar perquè ha de ser rigorosa».

Els personatges van anar sorgint a mesura que els necessitava. Tots ells estan inspirats en coneguts, amics o, fins i tot, familiars directes de la filla de Salvador Allende, assassinat per Pinochet el 1973. L'autora de Retrato en sepia o Inés del Alma mía assegura que tot el que explica en el llibre «existeix a Califòrnia». Abunden els astròlegs, els psiquiatres que practiquen budisme zen i «els psíquics que et poden connectar amb la teva mascota morta».