El poeta i hebraista Manuel Forcano va afirmar ahir que la política gironina de recuperació de les restes judaiques ha estat "molt encertada" i fins i tot ara la "imita" la ciutat de Barcelona. "S'ha recuperat bé el llegat i s'ha fet accessible", va dir ahir l'estudiós en declaracions al Diari de Girona, abans de presentar el seu llibre Els jueus catalans (Angle editorial) a Institut d'Estudis Nahmànides del Call de Girona, en un acte que va comptar amb la participació de l'alcalde i president del Patronat Call de Girona, Carles Puigdemont.

Forcano considera que se saben "poques coses dels jueus" i les sabudes "són tòpics". Per aquesta raó, quan l'editorial li va demanar un llibre sobre anècdotes dels jueus, ell s'hi va negar: "La història dels jueus va acabar massa malament amb la diàspora".

En contrapartida, va proposar un llibre sobre la història dels jueus des del principi fins avui, un repàs històric que inclou des dels noms mítics de l'edat mitjana i la nit del temps fins als jueus que avui viuen a Catalunya.

El resultat és el llibre presentat ahir, una combinació d'anècdotes amb fets històrics que exposa les raons d'un poble que va ser odiat, perseguit i expulsat "perquè era minoritari i practicava una religió diferent a la majoritària", diu.

Hi ha grans jueus catalans com Menahem Bensaruq, un tortosí del segle X, el Pompeu Fabra de l'època, molt conegut a Israel avui, però no a Catalunya. Per no parlar del gironí Bonastruc ça Porta, o del barceloní Abraham Bar Hiyya, introductor de l'equació de segon grau a l'Europa del segle XI.