Jordi Martorano (Girona, 1965) és una cara coneguda del mostrador de la botiga Pujadas de la Rambla de Girona, on a les tardes aconsella gent que busca un cert decor en el vestir, però els matins els ocupa al seu taller d'artista abocat al febril projecte creatiu d'integrar tot l'univers en una sola pintura.
L'artista va inaugurar ahir a Girona l'exposició titulada lacònicament Pintura, en un intent de reduir a una sola paraula el complex procés creatiu que va des del primer pensament o inspiració fins a la confrontació de l'obra amb el públic.
Aquest moment brillant es va produir ahir a la Casa de Cultura, on Martorano exhibeix una quarantena de peces, totes inèdites i de creació recent, excepte una. Aquesta mostra clou la itinerància de la seva exposició Formes en correspondència, que ha voltat per una dotzena de municipis dins el programa Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.
Una itinerància profitosa
Durant els dos anys d'itinerància dels quadres, Martorano va advertir que hi havia mols aspectes de les seves pròpies teles a millorar, de manera que mentre els quadres viatjaven de poble en poble es va posar a pintar de nou i el resultat són les teles inèdites que ara exhibeix en l'exposició de cloenda sota el títol Pintura.
Els quadres de l'artista mostren geometries repetitives, espirals, formes paral·lelepípedes, teranyines obsessives. En paraules del mateix Martorano, es tracta d'una manera de reproduir "un llenguatge que hi ha en les cèl·lules del animals i de les plantes, i que també es troba repetit en els sistemes solars".
En el pensament de Martorano, microcosmos i macrocosmos estan relacionats: "Tot té a veure amb tot, i tot està compost de les mateixes estructures".
L'artista vol treure creativament del seu interior tot allò que l'ésser humà no entén, apuntant-se a l'històric procés d'indagar en les eternes preguntes: qui som?, d'on venim? "Potser no trobaré la resposta, però estic creant un mapa per algun dia arribar-hi". I ho fa amb una plàstica d'estètica radicalment contemporània que, tot i no semblar-ho, es basa en la tècnica convencional de la pintura a l'oli, encara que treballada amb elements menys usuals que els pinzells, com són les espàtules, paletes i rasquetes. "Busco l'essència", assegura.
Preguntat pel seu seu objectiu, pel que el motiva a agafar una tela en blanc, respon: "Si un sol centímetre quadrat de la meva pintura pogués commoure algú, em donaria per satisfet".
A la novel·la El mapa i el territori, Michel Houellebecq descriu un artista que es fa d'or per l'alta cotització dels seus quadres. "Jo estimo l'art, però necessito diversificar. Si a mi em passés això mateix no deixaria la feina a la botiga", confessa Martorano, que té obra repartida en col·leccions particulars del centre d'Europa i també està representat al Museu d'Art de Girona i als fons de la Diputació i l'Ajuntament de Girona.
Algunes de les ciutats que han mostrat la seva obra són: Niça, París, Ustka, Boston, Portland, Besiers, Palma o Barcelona.
Qui a la seva primera exposició l'any 1984 a les sales Fidel Aguilar de Girona va fer d'entrada una declaració d'intencions amb un llenguatge informal i abstracte, té avui com a marxant el galerista internacional Michael Dunev.
Pintura es podrà veure fins al 28 de febrer. A l'acte inaugural hi va participar el vicepresident de la Diputació, Xavier Soy.
