Quan parlem del món sardanista de l'Escala ens referim a un dels llocs de l'Empordà on la sardana hi és ben considerable. Històricament i fins i tot ara els escalencs conreen la sardana com molts pocs llocs. En el decurs de la història sardanista han existit a l'Escala, les cobles: L'Aliança, Cobla de Baix, Cobla de Dalt, Empòrium, Escalenca, La Principal de l'Escala i Cobla d'en Rosendo. Hi ha nascut aquests compositors: Pere Bofill, Núria Casamort, Albert Martí, Pere Mercader, Antoni Puig, Víctor Sallés, Ferran Says, Lluís Sureda, Josep Vicenç Busquets, Josep Vicenç Juli "Xaxu" i Josep Vicenç Mornau. Malgrat que no hi naixés Lluís Albert i Ribes hi ha viscut sempre.
Arriba aquest cap de setmana, l'Aplec, que ja s'enceta dissabte, amb una audició de la cobla La Principal de Cassà i l'actuació de l'Esbart local, La Farandola del CER. A la nit, a 2/4 de 10 al pati del Centre Esportiu i Recreatiu s'interpretarà un concert amb la cobla Ciutat de Girona.
Diumenge, dia 7, L'Aplec, a la plaça de Catalunya, matí i tarda amb les cobles: Ciutat de Girona, Rossinyolets, La Principal de l'Escala i Bisbal Jove. A mig matí hi haurà la 38a trobada de sardanistes infantils.
En aquest 40è Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Escalenca "Avi Xaxu" ofereix a tots els sardanistes l'estrena de 5 sardanes i la recuperació de 4 més:
La presó de Lleida. El primer títol recuperat de l'Avi Xaxu fa referència a la cançó tradicional i popular del mateix nom.
Camí de l'aplec. Una altra composició del Xaxu, que és citada en notícies de premsa escrita de 1916.
La cançó dels pastors. La tercera peça d'autoria del mestre Josep Vicens.
El Moll grec. Sardana d'estrena del jove instrumentista i compositor de Foixà, Josep Coll i Ferrando, homenatjat en el present Aplec.
40 enllaçades de mans... i encara més! Una altra sardana d'estrena de l'Aplec, en aquesta ocasió del nordcatalà Lluc Vizentini i Finet.
Amb 40 no en fem prou! Amb motiu de l'efemèride del 40è Aplec.
Va per tu, Joan. Una nova producció del compositor fill d'Albons i resident a l'Escala Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet.
Espurnes de lluna. La cinquena i darrera sardana d'estrena és del compositor Albert Prat, actual director d'Els Pescadors de l'Escala.
En la nit serena. La quarta i darrera sardana recuperada del Xaxu.
En l'Aplec d'enguany es retrà un homenatge a l'instrumentista de tenora de la cobla Ciutat de Girona, Josep Coll Ferrando (Foixà 1976).
APLEC DE CALELLA
Denominat l'Aplec Pairal de Catalunya, és un dels més concorreguts i antics que es venen celebrant a la nostra terra. Aquest any arriben a la seva edició 88a.
És un any especial, puix la població del Maresme és aquest 2015 la Capital de la Sardana i dins l'Aplec hi haurà un ressò especial d'aquest esdeveniment.
Demà dissabte ja comencen les ballades, al passeig de Manel Puigvert, a les 12 del migdia amb la cobla Marinada, amb motiu de la Trobada de Centres Cívics. A 2/4 de 7 de la tarda un Concert de Música de cobla, amb la Jovenívola de Sabadell i a la nit, a les 10 una doble audició amb les cobles: Marinada i Jovenívola de Sabadell El diumenge, dia 7 , l'Aplec, com sempre al Parc Dalmau, creat l'any 1928 (obra de Jeroni Martorell), amb una extensió aproximada de 18,4 hectàrees, és un magnífic espai natural amb jardins i boscos mediterranis de gran riquesa, formats per pins pinyers i alzines.
Les audicions al matí començaran a ? d'11 i a les tarda a les 4, amb la participació de les cobles: Marinada, Jovenívola de Sabadell, Montgrins i La Principal de la Bisbal. En el decurs del matí hi haurà un concurs de Colles Improvisades.
S'interpretaran les sardanes : El silenci del Far, de Jordi Molina, Camí Ral, d'Enric Ortí, Calella Capital de la Sardana, de Jordi Feliu (Aquesta de conjunt per la 4 cobles) que són sardanes que s'escrigueren i s'estrenaren el 14 de març, amb motiu dels actes de proclamació de la Capital de la Sardana. Hi haurà també l'estrena de l'obra de Maria Tarridas, Camí de l'arboceda.
Se celebrarà el concurs de votació popular entre els assistents a l'Aplec, que podran votar la sardana interpretada que més els hagi agradat.
LA SARDANA DE CORPUS
A OLOT
Una antiga tradició fa que en la Diada de Corpus a la ciutat d'Olot es balli La Sardana de Corpus, que s'hauria dansat abans de la sardana llarga, o sigui des de finals del segle XVIII. Per la Diada de Corpus, que se celebrava en dijous, en homenatge al Santíssim Sagrament és quan la majoria de comparses, gegants i altres elements festius eixien, encapçalant les processons, per això a Olot, ultra la sardana mencionada hi ha la presència dels gegants de la ciutat, que antigament precedien a les processons que es feien durant tota la setmana (Sant Esteve, el Tura, el Carme, els Escolapis i el caputxins.
Dijous, la Diada de Corpus era el dia de la Sardana. En els canvis que hi ha hagut a partir del Concili Vaticà II, la festa s'ha traslladat al diumenge proper.
Totes les parelles que vulguin es poden inscriure a l'ajuntament, on es reuniran el matí de diumenge, es lliurarà un ram de clavells i aniran fins a la plaça Major. Allà després del ball del gegants, faran la rotllana i la cobla La Principal d'Olot, interpretarà la sardana Adéu, vila d'Olot, de Joan Casanova Bartolí (Olot-1863-1911). Finida aquesta, les parelles marxaran de la plaça fins l'Hospici, on tindran un refrigeri.
Una nota de la popularitat d'aquesta sardana roman en que dos compositors locals hagin escrit sengles composicions amb el títol de La sardana de Corpus, són: Pere Aubert Port (Olot- 1879-1951) i el mateix Casanova.
