Javier de Lucas va recollir dijous el Premi Liberpres Cinema 2015 a Girona. És el fundador i director de la col·lecció Cine y Derecho, de l'editorial Tirant Lo Blanch.
Quin és l'objectiu del llibre?
Tractar de contribuir, modestament, que els ciutadans obliguin els estats europeus a deixar la indiferència i les excuses burocràtiques per actuar com més aviat millor en una crisi molt més profunda, on els refugiats són només un símptoma. Ofereixo una anàlisi i també algunes propostes, perquè n'hi ha. És mentida que no tinguem solucions, però amb el repartiment de 120.000 persones no resolem cap problema. És molt més seriós. On va el projecte d'Europa? ¿Europa és un compromís o és un privilegi que no volem compartir?
Per això comenta en el llibre que a la Mediterrània s'ofeguen persones... I també s'ofega el projecte pel qual va néixer la UE?
És que aquest és el cor del llibre. Fa 20 anys teníem la il·lusió d'un projecte (la UE) que pretenia estendre un espai de llibertat, un espai de seguretat basat en la primacia dels drets fonamentals. Però estem a cinc minuts del "Waterloo" moral, jurídic i polític de la UE, de la derrota de tots els ideals pels quals es va constituir. Els estats europeus i els ciutadans tenim un contracte amb les persones refugiades a través de la convenció de Ginebra. Nosaltres hem incomplert la nostra part del contracte. Això fereix mortalment el projecte europeu.
Com es pot defensar la globalització amb unes fronteres cada vegada més inaccessibles?
És més, com és possible que l'espai europeu que pretenia trencar la lògica de les fronteres estigui creant més fronteres? Assenyalem Hongria per aixecar una tanca que nosaltres ja tenim a Melilla. De fet, la tanca d'Hongria i la de Ceuta i Melilla les ha col·locat la mateixa empresa malaguenya. El govern espanyol diu que col·labora i té parades 12.000 sol·licituds d'asil, manté 1.000 refugiats sirians a l'espera a Melilla (i ni tan sols els permet accedir a la península malgrat concedir-los la "targeta vermella") i permet que hi hagi 300 nens al CETI en condicions infrahumanes. Abans d'assenyalar la frontera aliena cal mirar la pròpia. La solució no és abolir les fronteres. Cal eliminar les causes que fan que els refugiats fugin. Síria ve de quatre anys de guerra civil i no hem fet res. Seguim negociant amb armes i les venem a totes les parts implicades en el conflicte. És important l'ajuda, però cal acudir a les causes que provoquen que 60 milions de persones estiguin desplaçades.
Però la societat civil reclama ara una actuació ràpida.
Cal passar de la commoció a la mobilització. Europa es va commoure amb la foto d'Aylan. Vestit, ofegat a la riba. Semblava el nostre fill. Em fa esperança veure la reacció dels ciutadans, però em fa por el moment en què els mitjans de comunicació, cansats d'insistir en el mateix, parlin d'altres coses i tot es quedi en una cosa superficial i en una telemarató de solidaritat on siguem solidaris amb els refugiats enviant un missatge de text de deu cèntims. Necessitem una mobilització permanent i això és el més difícil. Cal transformar la indignació en participació crítica.
A què es deu la paralització dels estats?
Les seves actuacions duren una legislatura. Treballen a curt termini. Tracten d'explicar a la ciutadania que davant la crisi i les retallades, els governs els defensen d'un enemic exterior. Davant l'amenaça, davant els sacrificis que us demano, jo us protegeixo. Merkel creu en el dret d'asil, però perquè té la necessitat d'incorporar refugiats i personal qualificat d'emigrants com a força de treball compensarà els desequilibris demogràfics. Merkel no és el papa Francesc. Simplement ha fet un càlcul del que necessita.
La UE és xenòfoba?
Absolutament. He estat anys denunciant una xenofòbia institucional promoguda en moments de crisi. Mirem Dinamarca i volem ser així, però la realitat ens mostra una Dinamarca insolidària, miop, tancada i xenòfoba que defensa la seva nació davant l'amenaça d'immigrants. En els anys 30 ja vam veure quin recorregut tenen aquests discursos.
