Brutal

Lloc: Sala de Cambra de l'Auditori de Girona. Dia 24 de novembre de 2015. Obres: Tres úlitmes sonates per a piano de L.V. Beethoven

Paul Lewis és un dels grans mestres del piano de l'actualitat. El que sorpren més del seu estil és la manca de rotunditat i patetisme. Tot està dit amb una gran sobrietat. La seva forma de tocar no és la d'un gran cavall de batalla però la profunditat que aconsegueix amb la seva sonoritat és admirable.

Destaca pel control extraordinari dels plans sonors i la netedat de l'execució. Si alguns pianistes enduts per la passió arriben a col·lapsar l'instrument, Paul Lewis sap dosificar i no arriba mai a emmascarar les sonoritats. Tot això ajuda a que el discurs sigui diàfan i que tingui molta força. Si bé és veritat que els pianistes més populars aposten a vegades per interpretacions grandiloqüents, el Beethoven de Paul Lewis manté un equilibri magnífic. Totes les veus s'escolten perfectament. La fuga de la Sonata núm. 31 en La bemol major, op. 110 es podia escoltar amb una facilitat especial, com si fos un joc, molt allunyada de les interpretacions cerebrals d'altres intèrprets.

Amb la Sonata núm. 32 en Do menor, op. 111, Lewis aconsegueix encertar en el caràcter sorpresiu i agrest d'aquesta pàgina. Aquí es va mostrar més impetuós però sense ser desbordant. Un toc de gran mestre del piano és el que es va poder escoltar a tothora sense cap arravatament excessiu i sense ser mai alambinat.