Proven l'existència de les ones grativatòries

Einstein va predir fa cent anys aquestes ondulacions de l'espai temps que permeten ara observar el Cosmos invisible

12.02.2016 | 07:15

L'astronomia va obrir ahir una nova finestra a l'Univers amb l'anunci d'una d'aquests fites científiques que s'esperen durant dècades: la primera detecció directa de les ones gravitacionals que va predir Albert Einstein fa 100 anys en la seva Teoria de la Relativitat General. En una multitudinària conferència de premsa a Washington, els científics de l'observatori nord-americà d'interferometria làser (LIGO) van posar fi a mesos de rumors i gran expectació entre la comunitat investigadora davant una troballa que obre la porta a redescobrir l'Univers, aquest cop, sense necessitat de la llum.
«Senyores i senyors, hem detectat les ones gravitacionals. Ho hem aconseguit», va anunciar amb orgull el director executiu del laboratori LIGO, David Reitze, que va rebre una gran ovació en una sala abarrotada de científics i periodistes. La fita és doble: es tracta de la primera detecció directa d'ones gravitacionals i de la primera observació de la fusió d'un sistema binari de forats negres. Els físics han conclòs que les ones gravitacionals detectades es van produir durant la fracció final d'un segon de la fusió de dos forats negres en un més massiu. Aquesta col·lisió de dos forats negres havia estat predita però mai observada.
El xoc va tenir lloc a una distància de més de mil milions d'anys llum, de manera que els detectors de LIGO han observat un esdeveniment que va ocórrer en un temps i una galàxia molt llunyans. «Hem trigat mesos a veure que realment eren les ones gravitacionals. Però el que és veritablement emocionant és el que ve després, vam obrir una nova finestra a l'Univers», va dir entusiasmat Reitze.
Les ones van ser detectades a les 09.51 hores GMT del 14 de setembre pels dos detectors de LIGO, un localitzat a Livingston (Louisiana) i un altre a Hanford (Washington), a milers de quilòmetres de distància. El Comitè de Detecció del laboratori, un equip de científics experimentats, va passar més de quatre mesos escrutant el descobriment per confirmar que el senyal provenia del cel i no una font a la Terra o d'una fallada instrumental. La troballa va ser possible gràcies a l'augment de la sensibilitat dels instruments el 2015, en comparació de la primera generació de detectors LIGO. «La nostra observació de les ones gravitacionals compleix amb un ambiciós objectiu establert fa cinc dècades per detectar de manera directa aquest fenomen i entendre millor l'Univers», va explicar Reitze. «A més, completem el llegat d'Einstein en el centenari de la seva Teoria de la Relativitat General», va afegir.
La conferència de premsa del gran anunci va abarrotar com poques vegades el National Press Club de Washington, amb centenars de periodistes i científics que, a la llarga fila abans d'entrar, es prodigaven en felicitacions «per això del que encara no podem parlar». L'expectació va ser tal que més de 90.000 persones van seguir l'esdeveniment en directe a través d'internet, les reaccions es van multiplicar per tot el món i les xarxes socials es van inundar de ciència per un dia.

La descoberta d'Einstein
Albert Einstein va descobrir en la seva Teoria de la Relativitat General que els objectes que es mouen en l'Univers produeixen ondulacions en l'espai-temps i que aquestes es propaguen per l'espai. Predeia així les ones gravitacionals, encara que demostrar de manera directa la seva existència era l'últim repte pendent de la Relativitat. Durant dècades els astrònoms han acumulat evidències clares que les ones gravitacionals poden existir, i el 2000 ja es disposava d'un conjunt complet d'interferòmetres: TAMA300 al Japó, GEO600 a Alemanya, LIGO als Estats Units i Verge a Itàlia.
La comunitat científica de tot el món no va tardar a celebrar la fita. El físic Stephen Hawking va assegurar que «la capacitat de detectar té el potencial de revolucionar l'astronomia». El responsable a França del projecte Verge, Benoît Mours, va calificar la descoberta com «el començament d'una gran aventura». Per la seva banda, el director de l'Institut Max Planck de Física de Hannover (nord d'Alemanya), Karsten Danzmann, va considerar que el descobriment mereix ser reconegut amb un Premi Nobel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema