Treure a la llum el patrimoni arquitectònic i monumental de Girona, per damunt de l’ideari de la ciutat heroica i immortal, associada a l’èpica dels setges, és una de les aportacions d’un llibre que ha trigat un segle a tenir una reedició posada al dia.
La Diputació de Girona acaba de reeditar, dins la Col·lecció Josep Pla, Terra de gestes i de beutat. Girona, una llibre escrit el 1917 per Xavier Montsalvatge i Joaquim Pla que es considera «de referència» perquè el seu discurs continua en bona part «vigent».
Un discurs que es preocupa pel futur d’una ciutat que ha de ser «viva i moderna», i que si algun deute ha de tenir aquest no és el de la glòria dels setges, sinó el de la glòria «de les gestes de la pau».
Així s’expressa la filòloga Mariàngela Vilallonga a l’estudi introductori de la reedició d’una obra que inclou, a la primera part, el text de Montsalvatge i Pla degudament posat al dia, al mateix temps que també inclou una segona part amb l’edició facsímil de la publicació de 1917, que els editors actuals han volgut reproduir tal qual perquè la consideren «una petitat joia bibliogràfica».
L’interès estètic no podia anar deslligat de l’interès del contingut en aquest retrat de la Girona de començaments del segle XX, que també és una guia literària i pictòrica, i que parteix de la necessitat de regenerar l’ideari col·lectiu forjant l’esmentada antièpica dels setges i divulgant les belleses d’una ciutat que volen donar a conèixer arreu del país seguint un model fidel a la «civilitat».
Una ciutat que consideren que és «forta» i al mateix temps és «femenina», perquè conserva l’aspecte fort i poderós de la ciutat emmurallada i alhora l’aire delicat i femení de l’encís dels monuments.
Montsalvatge i Pla mostren una especial devoció per monuments com Sant Pere de Galligants perquè no ha estat alterat en segles posteriors i conserva l’esperit del romànic, l’art de l’època més gloriosa de la Catalunya medieval.
En canvi, sobre la Catedral de Santa Maria arriben a dir que la façana i el campanar, contràriament al que és l’interior, «és d’un gust barroc bastant degenerat».
Les idees no cessen de rajar en les pàgines de Terra de gestes i de beutat, que defineix la Devesa com «la segona Catedral», només que aquesta és pagana.
Erudits com Narcís-Jordi Aragó van definir el llibre de Montsalvatge i Pla com «el millor elogi, encara no superat, de Girona».
L’obra està dividida en cinc parts: Els Monuments, Les Glòries, La Beutat, Girona en la pintura i, la darrera, Girona en la literatura, que conté una selecció de proses de 10 autors.
Es tracta d’un vertader atles literari i pictòric de Girona. Hi ha il·lustracions de pintors que han fixat racons de la ciutat, com és ara Francesc Gimeno, Mela Muter o Cels Lagar, i hi ha una antologia d’aquells autors que han excel·lit en la descripció d’algun indret de Girona, com per exemple Eugeni d'Ors, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra o Josep Carner.
