Josep Maria Espinàs: ''La mort és molt més que deixar de viure''

L'escriptor publica un recull de ''visions i estampes'' sobre el traspàs i allò que l'envolta

19.04.2016 | 17:48
Josep Maria Espinàs

Passen els anys i la producció literària de Josep Maria Espinàs es manté inalterable. A l´edat de 89 anys acaba de publicar el seu norantè llibre, ´La vella capitana. Navegant per la Vida i la Mort´ (La Campana), i confessa que l´ha escrit novament per impuls, doncs no ha estat mai "home de propòsits". Aquest és un recull de "visions i estampes" sobre la mort, els rituals que l´envolten i els diversos nivells de comprensió que en fan les societats. Al seu parer, morir "és molt més que deixar de viure, és un procés d´aprenentatge i acceptació". En aquest llibre "la mort viu", bromeja Espinàs, poc amoïnat, d´altra banda, pel seu llegat pòstum: "Si no m´ha preocupat la en vida, com em pot preocupar quan no hi sigui".

Ho explica l´escriptor a l´inici del llibre: els funerals no són només un lloc trist sinó, sovint, incòmode. Quan assistia a la cerimònia d´un bon amic, explica Espinàs, va tenir una sensació especialment estranya. "Com si no fos el seu funeral, sinó un espot mal dissenyat de la mort en general". Arran d´aquestes sensacions, l´autor es va dir que valia la pena "repassar" tot allò que es produeix al voltant de la mort, i així és com va començar a escriure ´La vella capitana. Navegant per la Vida i la Mort´, segons manté en una entrevista amb l´ACN.

El llibre s´apropa, sempre en primera persona, a les convencions, els rituals, i també a conceptes i percepcions de la societat envers la mort. Ho fa sense un excessiu ànim reflexiu ni transcendent, puntualitza Espinàs, sinó com un collage de "visions, estampes i angles" des dels quals mirar aquest tema tan "complex" i, al seu parer, massa desterrat de la conversa pública.

La mort pot ser molt viva, reivindica l´escriptor, i se´n pot parlar de moltes maneres, "amb tendresa, angoixa o amb un punt d´ironia". Apunts satírics, sí, que Espinàs no s´ha estalviat en determinats passatges del llibre i a la qual recorre de nou quan afirma que amb aquest llibre, el seu, "fa viure la mort".

El llibre no només evita el to transcendental i greu sinó que també trenca l´antagonisme clàssic entre la vida i la mort com entitats separades. "Dos enemics que no ho són tant", diu al respecte. Espinàs defensa que la mort és "molt més que deixar de viure", i exposa com va anar descobrint que la mort existeix "a tot arreu", "que de fet, la mort i la vida van juntes".

L´equilibri entre l´una i l´altra en el nostre dia a dia és, suggereix l´autor, un dels punts d´interès del seu llibre, doncs considera que aquest aspecte no s´ha tractat gaire. "Hi ha llibres més ´nocturns´ i altres més vitals, però mirar l´experiència humana veient com es barregen vida i mort amb fets concrets, situacions viscudes per tots nosaltres, potser té un punt de novetat", apunta.

A la primera part de ´La vella capitana´, Espinàs es fixa en qüestions més "cerimonials" relacionades amb la mort (la visita al tanatori, els antics carros de morts, el llibre de condols o la formalitat de la trucada "d´avís" sobre la mort d´algú, entre altres). Més endavant apareixen apunts sobre altres tipus de "manifestacions de la mort" amb què convivim, més enllà de la mort física ("la desaparició", la defineix) i del traspàs humà.

Espinàs insisteix que no es tracta d´un llibre de reflexions, i creu que per això "batega i té vivacitat". No obstant això, a la conversa es fa evident que el veterà escriptor ha reflexionat i molt sobre la mort en general i també sobre la seva pròpia. "Molta gent no s´ha acostumat a pensar-hi", indica. "Jo no és que hi estigui obsessionat, i si he arribat als 89 anys és també per un fons de vitalitat i curiositat per tot el que m´envolta, per tant de ganes de morir-me no en tinc", diu abans de llançar-se a parlar de com afronta la seva vellesa. "Sé que la mort existeix, que em tocarà i sé que tot això no és només negatiu, ni només un acte de desaparició, sinó també un procés d´evolució en molts casos, d´aprenentatge", sosté.

Abundant en el tema, Espinàs tampoc esquiva parlar de la seva posteritat, com a escriptor. "No hi he pensat mai, ni en la personal ni la literària". El seu llegat no l´ha preocupat mai, assegura convençut que després de la mort ve, simplement, "la inexistència". I hi afegeix, recorrent de nou a la ironia: "Si no m´ha preocupat la vida mentre la vivia, com em pot preocupar quan no hi seré i no dependrà de mi en absolut. No tinc cap ambició de perdurar".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema