William Christie i Les Arts Florissants és una de les formacions que més m'han interessat. Sempre han tingut grans músics i sobretot les seves programacions tenen un gust esplèndid. Tot i que el programa del concert que oferien a Girona no és cap novetat, sent Les Arts Florissants i J. S. Bach l'escollit la cosa canvia. En la darrera ocasió que van visitar l'Auditori van portar uns millors intèrprets de violí que aquesta vegada i un tiorbista magnífic. Per aquest concert els millors van ser, d'una banda el flautista Serge Saitta, el violoncelista Cyril Poulet que va ser el que va destacar més i el contrabaix de Douglas Balliett.

La soprano Julliette Perret va lluir una bona línia de cant, força millor que els seus companys pel que fa a la part vocal. Perret té un timbre de veu agradable però no fa perdre el sentit. La forma de cantar no té tampoc una marca especial però en tot moment va estar molt professional amb unes partitures que no són gens fàcils. El millor de tot va ser l'ària conegudíssima de la BWV 211 que va cantar extraordinàriament bé, amb una gran suficiència i energia vital. El tenor Reinoud van Mechelen, malgrat els evidents dots musicals, quedava una mica lluny de poder oferir tota la força i l'emoció de la cantata BWV 55.

Pel que fa a les peces instrumentals la Sonata núm. 1, en Sol major per a dos violins, BWV 1039 va partir força en el concertat. La Suite núm. 2, en Si menor, BWV 1067 va estar a més bon lloc sobretot per les evolucions del flautista que a vegades quedava inevitablement molt tapat per la resta d'instrumentistes i sobretot pel gran treball dels tres continuistes. D'una banda, William Christie que més de gran director és un gran clavecinista i d'un violoncelista que estic convençut que farà grans coses i el contrabaix de Balliett. Tots tres van ser un motor de primera per aquest concert que realment va ser un molt bon colofó per l'edició d'enguany del Festival Nits de Clàssica.