El fred anímic per la pèrdua d'un ésser estimat és el motiu que ha inspirat les escultures de petit format que Rosa Serra exposa a la sala Espace des Arts del Voló, municipi costaner situat a la comarca del Rosselló, al sud de França. La mostra, inaugurada el passat 1 de juliol, es podrà visitar fins al 23 de setembre, de 9 h a 12 h del matí i de les 14 h a les 18 h de la tarda, de dilluns a divendres. El títol de l'exposició és Rosa Serra, 40 anys d'escultura i abstracció, nus femenins de formes generals i arrodonides sense artifici.

«Les altres escultures són normals, però les petites les vaig fer poc després de la mort del meu marit, el pintor Xavier Carbonell», explica. Carbonell -considerat un dels pintors catalans amb més projecció internacional del segle XX- va morir el 3 d'agost de 2015. «Encara que feia calor -recorda-, jo tenia fred». Segueix: «És aquell fred intens i abatedor el que he transmès a aquestes escultures». Explica que fer els dibuixos la va ajudar a suportar la sensació de pèrdua de calor corporal que la turmentava i la debilitava.

Es tracta de dotze escultures petites d'un format aproximat de quinze centímetres d'alçada per set d'amplada. Són formes rodones i arrupides que estan pintades de colors. «Hi ha tots els colors -enumera-: el groc, el vermell, el lila, el verd, el blanc...». Les mitjanes són els torsos i les dones ajupides pròpies de l'estil de l'escultora olotina. Són formes d'entre trenta i cinquanta centímetres. Una parella de dos metres és la més alta de les escultures grosses. Les altres tres, entre les quals hi ha una dona estirada que reposa, volten el metre setanta.

Les escultures es troben repartides en els dos nivells de la sala d'exhibició. A l'altell hi ha fotografies de les escultures de Rosa Serra repartides pel món. «Lausana, Nova York, Tòquio, Singapur. Madrid, Mònaco, Moscou, Estocolm...», va enumerar Isabelle Pons, presentadora de l'acte d'inauguració de la mostra.

El 2012 Serra va reunir els models de les escultures que té repartides pel món. L'esport i les dones són el motiu de la major part de les escultures. Són unes formes que capten instants de la vida a través de línies suaus que inciten a la carícia. L'essència de l'escultura de Serra -segons ella- queda definida amb la frase: «M'agrada dir el màxim, fent el mínim» i precisa: «unes formes molt simples iniciades des de l'abstracció per acabar en tant que figures suaus i properes a l'espectador».

Escultures per veure i palpar

«La gent va quedar sorpresa dels colors i, al mateix temps, van mostrar interès a poder palpar les escultures», explica, en referència al dia de la inauguració de l'exposició. «Les escultures són per tocar», afirma i apunta que «el dia de l'exposició vaig veure un cartell de prohibit tocar i vaig demanar que el traguessin. Els vaig explicar que tocar és una manera d'interpretar les escultures». Afirma, això no obstant, que «no tocar les escultures suposa perdre's una sensació única».

En el moment de les declaracions, Serra recorda que «avui, he anat a Ceret a veure l'exposició d'Aristide Mallol (Banyuls sur Mer, 1861-1974». Continua: «M'han renyat, perquè com que quan he vist la primera escultura grossa d'en Mallol, l'he anada per tocar i ja m'han vingut allà i m'han fet crits. No sé per què m'han fet aquest escàndol, si les escultures són per tocar».

Rosa Serra té previst fer una exposició a la Haia i presentar una mostra monogràfica el proper dia 1 d'octubre a Ginebra sobre el resultat creatiu de després de la mort del seu home. «És una projecció des del moment quan en Xavier va començar a trobar-se malament».

Serra assenyala que té vuit escultures fetes i que vol fer tota una col·lecció en bronze. Són el resultat de 38 dibuixos fet per consell dels amics que la volien fer sortir del fred.