El dramaturg belga Fabrice Murgia representa una manera d'entendre el teatre des del punt de vista del compromís polític i la denúncia social. Assegura que en els seus espectacles no dóna cap resposta als espectadors però que sí els interpel·la i els fa preguntes. "El teatre és una arma formidable per fer-nos preguntes, sobretot sobre el poder i les seves idees", reconeix. El jove creador torna per quarta vegada al festival Temporada Alta i ho fa amb Children of nowhere, un treball que recupera testimonis de presos polítics de Pinochet que van viure reclosos en una antiga mina de sal del desert d'Atacama reconvertida en camp de concentració. En aquest muntatge, novament, barreja imatges, música en directe i teatre. Murgia assegura que en aquesta obra hi ha una part de la seva vida, ja que els seus pares van emigrar a Bèlgica fugint de la dictadura franquista.
Fabrice Murgia, amb només 33 anys, s'ha convertit en un dels directors internacionals habituals en les darreres edicions del Temporada Alta. El proper dissabte estrenarà per primer cop a l'Estat el seu darrer projecte Children of nowhere. Abans, ja havia portat els treballs Ghost road (2012), Le chagrin des ogres (2013) i Notre peur de n'être (2015).
Enguany, aquest jove creador barreja diferents llenguatges per arribar fins a l'espectador amb una barreja hipnòtica de música en directe, projeccions d'entrevistes i la interpretació de la consagrada actriu belga Viviane De Muynck, que també el va acompanyar al projecte de Ghost road, que es retratava les ciutats fantasma i desolades de la ruta 66 als EUA.
Per a Murgia, Childen of nowhere és la segona part d'aquell projecte iniciat als EUA. Enguany, ha creat un espectacle per descobrir un camp de concentració perdut en una antiga mina de sal de Chacabuco reconvertida en camp de concentració després del cop d'estat de Pinochet. En aquest punt perdut en el desert d'Atacama s'hi van acollit 1.800 presos polítics entre 1973 i 1974. Murgia ha parlat i enregistrat entrevistes amb diversos testimonis d'aquella època.
Lligams amb la seva història personal
"Després de l'experiència dels EUA vaig buscar un altre indret on poguessin habitar fantasmes de conflictes lligats a la política", ha explicat Murgia, que reconeix que en aquesta segona part hi ha un component que lliga molt de prop amb la seva vida personal. Els pares del jove creador van fugir de la Guerra Civil espanyola i es van convertir en fills de l'exili polític a Bèlgica. Per tant, ell ha viscut en pròpia pell què suposa viure en el sí d'una família on la dictadura ha determinar el curs de la seves vides. "La història dels presoners d'Atacama lliga amb la meva vida pròpia i la dels meus pares, parla de tot allò que no es diu, dels tabús familiars i de les fractures generacionals", apunta.
En el cas dels presos d'Atacama, Murgia remarca que es converteixen en una generació que, per primer cop, viuen pitjor que els seus pares. Aquesta situació la trasllada a l'actualitat, al món occidental, on considera que els joves tenen ara menys oportunitats que les que tenien els seus pares.
Per a Murgia, el teatre és, doncs, una "arma formidable" per plasmar totes aquestes situacions, fer preguntes a l'espectador i qüestionar el poder polític. "Quan faig un espectacle mai dono respostes sinó que, en tot cas, plantejo preguntes o aporto possibles solucions", manifesta. Segons el dramaturg belga, el fet de ser un artista suposa estar sempre del costat de "l'oposició". "En democràcia cal la part del govern i la de l'oposició; els artistes som sempre oposició per definició, sempre ens plantegem preguntes sobre el poder i les seves idees", afegeix.
Children of nowhere s'estrena dissabte 29 d'octubre al centre d'arts escèniques El Canal de Salt. Per a Múrgia, tornar al Temporada Alta és un pas important per a la seva carrera internacional però, sobretot, l'oportunitat de mostrar com un fill de la repressió del franquisme pot apostar per la creació artística per "reparar i reconstruir" algunes de les injustícies de la dictadura.
